Corria l'any 1982, Italia acabaria guanyant el mundial disputat a Espanya, a Eurovisión anava una tal Lucia que acabaria la 10ª, però la gent de la meva generació el que més recordem d'aquell any va ser aquesta pel·licula, una de les primeres experiències cinematogràfiques de la meva vida, jo tenia 5 anys.
La pel·licula dirigida pel gran Steven Spilberg, qui es va inventar aquets extraterrestre simpatic, canviant la idea de alienigena que fins a n'aquell moment tenia tot el mòn.
La història ens explica com uns extraterrestres arriben a la terra per estudiar unes plantes i se'n deixen a un, ET, que fa cap a la casa d'un nen, Elliot. I com aquest nen amb l'ajuda dels seus germans i amics aconsegueix que ET pugui avisar als seus i tornar amb ells.
Com a curiositat podem dir que la frase més recordada de la pel·licula "telefono mi casa" és una mala traducció a l'espanyol de la versió original.
Dels seus actors i actrius només Drew Barrymore ha tingut una continuitat en el cinema i passant per les drogues.
Va ser la primera pel·licula produïda per la productora de Spilberg Amblin, que té com a simbol el nen volant amb la bicicleta.
És una de les pel·licules més taquilleres de la història, en el seu estreno va estar un any en cartell.
Tot i ser nominada a 9 oscars, només en va poder guanyar 4, en els apartats tècnics i en la fantastica música de John Williams, ja que l'academia no es va perdre seriosament a Spilberg com a director fins a la Llista de Shindler (pitjor va ser, uns anys després el cas del Color Purpura nominada a 11 oscars i sense guanyar-ne cap)
És molt recomanable per a veure amb tota la família.
3 comments:
Quin records! és la primera pel·li que vaig anar a veure al cine... al ja desparegut cine Fèmina... quants d'anys!
Si, jo també soc de l'època i també vaig anar al Fèmina, llavors ja em va sorprendre i quan la torno a veure encara ho fa. Potser és la pel·licula que més vegades he vist.
No oblidem la Erika Eleniak. la beautiful girl dels crèdits finals, la companya de classe d'Elliot, que sortia a los vigilantes de la playa.
És un gran clàssic, com un conte de fades. Qui la matxaca penso que és perquè no s'ha deixat i va resistint (quin mal de panxa :-)
Jo la primera peli que vaig veure als ciens em sembla que va ser la guerra de las galàxias, al també desaparegut cine Colón d'Olot.
Post a Comment