Diplomacia i política.

Ser diplomatic, és sinonim de moderació, de tolerancia.

Aquests dies estem vivint el problema diplomatic que ha causat el rei Juan Carles quan en mig del plenari de tots els caps de govern llatinoamericans ha fet callar a Hugo Chavez. Podem estar d'acord en el fons, fins i tot a alguns ens pot agradar que es faci callar a un bocamoll com Chavez, però mai podem estar d'acord en les formes, sobretot per ser poc diplomatiques.

I això em fa reflexionar, estaba el rei enterat de tot? La diplomacia espanyola havia informat al rei del que passaria, un "majestat ara en Chavez ens criticarà a l'Aznar però tranquil que li contestarà Zp" o va ser tot improvissat. Aqui no hem d'oblidar que el rei és el cap de l'estat espanyol, tot i no ser polític és la màxima autoritat del nostre estat, per tant se li ha de demanar que es comporti.

Aquesta es la primera vegada que SM el rei perd les formes en públic que jo recordi, si que recordo algunes declaracions polèmiques, o alguns comportaments ridiculs, però mai quan representaba a l'estat. Que ha passat? Esta nerviós el rei? O es el govern Zp el que no funciona?

La reacció de la gent també en aquest cas es sorprenent, molts defensen l'actitud del rei, cosa que no crec encertada, però els que la critiquen, "els pixadors fora de test" dels comunistes es per defensar a l'impresentable del Chavez.

Ja he escrit en aquest bloc el perill del populisme a llatinoamerica, en Chavez o el Morales son perillosos per la gent, ho fan tot pel poble però sense el poble, que són els que pateixen gana sent un país ric com Venezuela.

Crec que es hora d'obrir un debat, el rei esta a l'altura de ser cap de l'estat? El que hauriem de fer es votar-ho, volem monarquia? o volem la III república espanyola?