Wednesday, November 14, 2007

2. Braveheart




Pel·licula de l'any 1995 de Mel Gibson, que es basa en la vida de William Wallace, heroi independentista escosés del segle XIII.


Primera pel·licula on l'actor Mel Gibson va demostar les seves possibilitats com a director.


Esta protagonitzada pel propi Gibson, tot i ser molt més vell que el personatge històric que representa. Hi ha una serie d'actors britanics que després han estat molt importants en el cinema, com Brian Cox, Brendan Gleeson, Catherine Mcormack o la francesa Sophie Marceau.


Va ser la pel·licula triunfadora en els oscars de 1995, guanyant 5 estatuilles inclosa la de Millor Pel·licula.


La història explica des de la infantesa de William Wallace, quan van matar al seu pare en una trampa del rei anglés fins quan els escosesos a les ordres del seu rei Robert de Bruce consegueixen la victoria final contra els anglesos a la batalla de Bannockburn. Incloent la historia d'amor amb la seva dona Murron, la famosa batalla de Stirling on guanya a l'execit anglés, i les discusions i traicions dels nobles escosesos que es deixen comprar pels anglesos.


Com a curiositats o gazapos, les paraules que diu William Wallace a les seves tropes abans de la batalla de Stirling, que es el dialeg més famós de la pel·licula "nos pueden quitar la vida pero no nos quitaran la libertad...", històricament no son de Wallace sinó de l'Enric V de Shakespeare.

El guió el firma Randall Wallace, familiar directe de William, i que després va dirigir El hombre de la mascara de hierro, entre altres.

En el moment que maten a la dona de Wallace, Murron pots veure al fons de la imatge com hi ha una furgoneta blanca.


Per mi és una gran pel·licula, de les millors del gènere històric, molt emotiva, totalment recomanable. La seva vida i sacrifici va servir per aconseguir la independencia d'Escocia, com diu Robert de Bruce al final de la pel·licula "habies sangrado con Wallace, sangrad ahora conmigo"

Schumacher: el kaiser


Durant tot l'any hem estat discutin els alonsistes i els antialonsistes, mentre els ferraristes hem estat tot l'any un poc orfes ja que el nostre idol havia deixa't la F1, ve't aquí que al final Ferrari ha guanyat el campionat del món, el callat de Raikkonen ho ha fet, per damunt dels dos mclaren.
Ahir el premi princep d'asturies d'esports Michael Schumacher va tornar a agafar el volant d'un Ferrari un any després i, ves per on, va marcar el millor temps a Montmetló.
L'any passat si Schumi hagués estat als mandos del Ferrari hagues guanyat de calle el mundial amb les discussions a Maclaren, ha tornat a demostar que és el millor pilot de la història.
Per molt bo que sigui Alonso, que no dubto que ho és, hem de tenir present que el millor és el kaiser, ahir, avui i si ell vol demà...

Tuesday, November 13, 2007

Cine, 100 pel·licules impresindibles.

Avui començo una serie de articles sobre les pel·licules que jo trobo que haurien d'estar en qualsevol col·lecció de bon cinema. Tot i la numeració no estan en ordre de preferencia.


1. Casablanca


Per a molts la millor pel·licula de la historia, sempre esta entre les 10 millors.

Molt bons actors, Bogart enorme en la interpretació de Rick, Bergman guapissima Ilsa, amb uns secundaris de luxe, que no son tant secundaris.

Una música inolvidable, amb la cançó "el temps passarà" com a emblema.

Uns dialegs que molta gent ens el savem de memòria, "sempre ens quedarà París" " això es el començament d'una fabulosa amistat" " toca-la Sam"

Es la tipica pel·licula que demostra que no es necessiten grans escenaris ni grans pressupostos per fer bon cine, i que a vegades no es nessecita ni un guió massa tancat, ja que el final que tots recordem marxant Rick i el Capità de la policia junts envoltats de boira va ser improvissa't a l'últim moment.

Si esta un atent pot trobar, això si, algun que altre gazapo, com per exemple el ràpid que se li seca la gabardina a Rick a l'estació.

Tothom ha de veure alguna vegada Casablanca. Imperdonable no haver-la vist...

Monday, November 12, 2007

Diplomacia i política.



Ser diplomatic, és sinonim de moderació, de tolerancia.


Aquests dies estem vivint el problema diplomatic que ha causat el rei Juan Carles quan en mig del plenari de tots els caps de govern llatinoamericans ha fet callar a Hugo Chavez. Podem estar d'acord en el fons, fins i tot a alguns ens pot agradar que es faci callar a un bocamoll com Chavez, però mai podem estar d'acord en les formes, sobretot per ser poc diplomatiques.


I això em fa reflexionar, estaba el rei enterat de tot? La diplomacia espanyola havia informat al rei del que passaria, un "majestat ara en Chavez ens criticarà a l'Aznar però tranquil que li contestarà Zp" o va ser tot improvissat. Aqui no hem d'oblidar que el rei és el cap de l'estat espanyol, tot i no ser polític és la màxima autoritat del nostre estat, per tant se li ha de demanar que es comporti.

Aquesta es la primera vegada que SM el rei perd les formes en públic que jo recordi, si que recordo algunes declaracions polèmiques, o alguns comportaments ridiculs, però mai quan representaba a l'estat. Que ha passat? Esta nerviós el rei? O es el govern Zp el que no funciona?

La reacció de la gent també en aquest cas es sorprenent, molts defensen l'actitud del rei, cosa que no crec encertada, però els que la critiquen, "els pixadors fora de test" dels comunistes es per defensar a l'impresentable del Chavez.

Ja he escrit en aquest bloc el perill del populisme a llatinoamerica, en Chavez o el Morales son perillosos per la gent, ho fan tot pel poble però sense el poble, que són els que pateixen gana sent un país ric com Venezuela.

Crec que es hora d'obrir un debat, el rei esta a l'altura de ser cap de l'estat? El que hauriem de fer es votar-ho, volem monarquia? o volem la III república espanyola?

Solucions ja.

Ha estat un cap de setmana dolent, el Barça ha tornat a fer el ridicul a Getaf, els jugadors no saben a que juguen i l'entrenador va tant fumat que ja no reacciona.

Crec que és el moment de fer canvis, encara hi som a temps, però no per possar un parxe, sino per començar un projecte nou, i si avui en dia hi ha un entrenador que sigui capaç de treure'ns dels merder on ens hem possat els últims anys, es un senyor portugues que ha entrenat a Anglaterra i es diu Xose.

Necessitem un entrenador que sigui fort dins del vestuari i que tingui ous de sentar als jugadors que només els queda el nom.

A favor té que en aquest moment esta disponible, que coneix la casa, i la lliga espanyola.

En contra té a la premsa en contra sobretot Sport, una fitxa molt alta, la plantilla no el voldrà ja que els farà corre.

Si el canvi es produeix ara encara som a temps d'agafar al madrit abans de que ens tregui massa punts, tot i que tampoc es que vagi massa bé, al menys els jugadors li possen ganes, crec que es un efecte Capello, encara tenen una bona preparació física, en canvi el barça camina i fa rondos als entrenos.

VULL A MOURINHO D'ENTRENADOR, JA!!!

Friday, November 09, 2007

Montilla a l'atac



Fa uns dies el president de la Generalitat el "muy Honorable" Sr. Montilla, va fer unes declaracions a Madrit amenaçant amb problemes si no es solucionaven les crisis obertes a Catalunya, no han faltat els palmeros del PSC i algun d'ERC com Carod magnificant aquestes declaracions.

Jo en canvi crec que no son més que una cortina de fum per evitar que es pugui criticar al seu govern d'aquests problemes, així dona la culpa al govern espanyol, com si ells no en tinguessin de culpa tots aquest mesos. El més fotut es que crec que s'ha equivocat, ja que ara el que li interessa més al PSOE són les eleccions del març i si per alguna raó no té un bon resultat a Catalunya, que es un dels seus baluarts, ja pot despedir-se de guanyar-les.


Un altre tema a part es l'amic Jose Luis Carod Rovira (ui perdó Josep Lluis), ERC ha perdut el rumb definitivament, s'esta convertint en la secció nacionalista del PSC, fins quant les bases d'ERC aguantarant a la poltrona a Carod i els altres? Quant Carretero i algun altre donaran un cop damunt la taula? Tot si val per mantindre el poder?
Que vigilin que un mal resultat a les eleccions nacionals pot forçar les coses molt, que passarà si el PSOE no suma amb ERC i IU, i necessita a CIU i PNB?
Aqui a les Terres de l'Ebre aquesta setmana hem tingut una petita crisi per veure qui dona el pressupost més elevat d'inversions a les nostres terres, la clàssica polèmica barriobajera "pos jo la tinc més llarga" Si entre socis de govern es barallen més que no en l'oposició, també a Deltebre hi ha friccions. Si al final hi ha mals resultats a les generals, que passarà amb amb aquestes friccions? ja verem...

Wednesday, November 07, 2007

Schuster



Cada vegada que parla Schuster provoca polemica, ja en la seva etapa de jugador la va armar més d'una vegada

Com a minim de poc afortunades podem catalogar les seves paraules després del partit contra el Sevilla de l'altre dia, on va preguntar d'on era l'arbitre, i com que era català va comentar que tot estava dit.
El més greu que després diu no haver dit res, i que la culpa és de la premsa.
Jo em pregunto perque en futbol els arbitres no poden arbitrar als equips de la seva comunitat autónoma, en altres esports aquest problema no passa, arbitres catalans arbitren al Barça o a la Penya i no hi ha cap dubte de la seva professionalitat, si són dolents ho són sense tenir en compte on van nèixer.
En futbol no, que el futbol esta molt més polititzat? Es possible, però no hauria d'afectar, suposo que com els arbitres no són professionals, però actualment cobren com a tals, per tant haurien de poder arbitrar a tothom.
Tornant al impresentable de Schuster, no entenc com aquest tio que cada vegada que obre la boca la fastidia, pot entrenar un club com el madrit, no ho entenc, no entenc com aquest tio pot exigir disciplina als seus jugadors, si quan va ser jugador era el més indisciplinat de tots, fins al punt de marxar amb taxi d'un camp de futbol després de que el canviessin ( FinalCopa d'Europa Barça-Steraua a Sevilla) I el més greu es que ara ho conta com una gracia, quan vergonya li hauria de fer.
Espero que les coses li vagin el pitjor possible, tant a n'ell com al seu equip...

Tuesday, November 06, 2007

Banyeres Blog



Avui hi ha commoció a internet, un dels blogs que més admiro i al que estic enganxat amenaça en tancar.

Estic parlant del blog de l'Enric Banyeres, respectat periodista, va ser director d'esports de La Vanguardia, que cada dia analitza el món del futbol i del barça en concret des del seu blog.
En aquest blog s'ha creat una comunitat de gent, que amb les seves opinions fins i tot han influenciat alguns dels programes de futbol de la tv, i fins i tot es diu que algun fitxatxe del barcelona d'aquest any (Yaya Touré) Els confident, Capità Forceps, Moises, Enterrador, Dr. J, Toni K, i els blancs Oscarini i Aaron Z. ens passem els dies esperant l'ansiat post del Banyeres per després criticar-lo o donar-li la raó.
De Banyeres dir que per a mi és el mestre, a part de pensar igual que ell en lo futbolistic, fins i tot els dos som Nuñistes-Vangalistes- Mourinhistes i no ens avergonyim de ser-ho.
Però vet aqui que un comentari noctur sobre dones que fumen, pot fer que el bo d'Enric tanqui el blog, al menys farà que durant uns dies no l'actualitzi cosa que ja es prou greu, no se que farem els que estem engyanxats.
Anims Enric, torna aviat.
Us invito a que entreu i us agradarà http://banyeres.blogspot.com

Friday, November 02, 2007

Ens agraden els dolents...






Per que ens agraden tant els personatges més dolents?


Per que aquesta atracció a personatges com Vader, Hanibal Lecter o Sylar?


El cas d'aquest últim es sorprenent, és el personatge preferit de la serie Heroes de la majoria de la gent, tot i ser un assasi sanguinari. Entre tost els herois bons, que fan bones obres el que ens atreu a la majoria és el personatge més dolent de la serie, un dels millors dolents de la historia de la televisió això si.

El mateix ens passa amb Star Wars amb Lord Darth Vader, o amb Hanibal Lecter, ens agrada el personatge.

Per que?

Pensant una mica arribo a la conclusió que en el meu cas, deu ser cosa de la llibertat, els dolents tenen molta més llibertat d'acció que els bons, que sempre estan sotmesos a unes lleis, els dolents no, que s'ha de matar algú, pos es mata, sense donar-li importancia, les coses en el cas dels dolents no son bones o dolentes, ells actuen en el gris, son persones que el fi justifica els mitjans, i el seu fi moltes vegades els beneficia a n'ells només, no ho fan per ningú més que per n'ells. I aixó a nosaltres pobres mortals que vivim en una societat sotmesa a normes i regles continues en atreu.


Per això jo de gran vull ser Sylar...

Wednesday, October 31, 2007

ZZZZZZZ

Després del parentesi futbolero, 2 gols i una parada al madrid, no esta mal, seguirem amb el desenvolupament normal del blog.




Aquest dies el PSOE esta fent una campanya utilitzant la Z, de Zapatero. A 5 mesos de les eleccions y a falta d'altres merits els assesors socialistes han d'apostar amb la imatge del president.

Amb tres anys i mig de govern zp, podem dir que les coses han estat com a minim mogudes, el que ha fet que les enquestes a aquestes altures reflexin una tendencia a uns resultats igualats, cosa sorprenent en aquest país que el normal seria una majoria absoluta del que governa si ho fa be.

Pero sembla clar que el que es diu be no ho fet massa. Penso que han arriscat massa en una primera legislatura, han aprovat lleis molt conflictives com la dels matrimonis gais, sense fer un debat previ, han negociat amb ETA pero d'amagat, crec que el més valent hagues estat obrir un procés negociador en tots els partits, com es va fer a Irlanda, i per acabar-ho d'adobar té els problemes amb les obres a Catalunya, que es on sembla ser que es decidira tot.

El PSOE a Catalunya no guanyarà les eleccions estatals, ja que ja les té guanyades, pero es on pot perdre-les. Si el votant socialista de tota la vida no es mobilitza, si la gent del cinturó roig, que és on esta tot el follon del AVE esta enfadada i no vota, li pot restar vots que seran decisius per mantenir la presidencia.

A nivell de Catalunya, potser per al tripartit seria fins i tot bo que a Madrid governi el PP, així tindrien l'excusa que ara no tenen per justificar la seva incompetencia i inoperancia.

Crec que si el PP es centres, es deixes de primos, i fes un programa de centre com va fer la primera legislatura d'Aznar, posaria en una posició més dificil les coses al PSOE, en la nefasta oposició que han fet fins ara només els tenen a uns pocs punts a les enquestes.

Els dos principals partits de l'estat pareix que juguen als disbarats per a veure qui ho fa pitjor.

Al març tots a votar a veure que passa...

Henry Gol

Monday, October 29, 2007

Series de Tv



Estem vivint una epoca de gran proliferació de series de tv de gran qualitat. Aquí es fan series de qualitat però sobretot es una època dorada als Estats Units.

Les cadenes de tv estan pegant-se per comprar les novetats de cada any als Estats Units, la nova temporada de series que ja han triunfat com House, Anatomia de Grey, Shark.

Ara les series de tv tarden molt menys en arribar aqui, cosa que es una ventatja pero també té inconvenients, com el cas de House que em d'esperar que la facin als Estats Units, o el cas de Heroes que també encara esta per la segona temporada,(exactament per l'episodi 6 vist el divendres al USA) i ens deixa amb la mel als llavis que passarà amb l'animadora i companyia.

Però tot i aquesta bona època que viuen les tv, aqui al nostre país encara hi ha cadenes que no s'atreveixen a apostar per una serie de ficció en primtime, és el cas de TVE. Quan els seguidors d'una serie ens enterem que té els drets TVE ens possem a tremolar, maltracten a la majoria de series, fins i tot les més premiades, com "El Ala Oeste de la Casa blanca" considerada per molts la millor serie de ficció de la historia la fan a altes hores de la nit i sense horari fixe. El mateix passa amb altres series com Smallville, que sempre depen la seva emició que no hi hagi un partit de tennis, futbol, padel, caniques per veure-la.

En això crec que Digital+ té les coses molt més clares, aposta cada any per series deconegudes aqui, i habitualment encerta, sobretot en els canals FOX o AXN, o fins i tot en el Plus on ha estrenat Roma o Little Britain.

Espero que les noves temporades arribin prompte i puguem veure qui treballarà per a House, si Meredith Grey seguirà treballant a l'hospital de Seattle, si Peter Petrelli ha matat de veritat a Sylar, si el president Barlett seguirà governant tant bé com fins ara,i moltes coses més que haurem de esperar per enterar-nos del que passa, o si som freakis de veritat podem baixar les series en anglés per internet, cosa que em consta que en Heroes esta fent molta gent i que el dia següent de la seva emisió als USA ja esta subtitulada...

Friday, October 26, 2007

Catalunya es el tercer món?

Ja fa uns dies que aquesta pregunta recorre el carrer.
La gent comenta que les coses que ens estan passant aqui no passen ni al tercer món.
Si ho pensem un moment no deixa de ser veritat.
Les obres que estan fent a Barcelona, no fan més que caure i atrassar-se, la gent per anar a treballar ha de sortir 2 hores (o més) abans de casa, i el govern no diu res al respecte.
Jo no tinc massa bona memoria pero crec recordar que en epoques passades això no passava, era la epoca del president Pujol a la Generalitat, on les obres es feien, podien tardar més o menys però no eren l'esperpent que són ara amb el tripartit.
Només ens cal recordar totes les obres que es van fer a Barcelona per als jocs olimpics, no recordo que es produis cap "socavon", paraula que ja es famosa en el vocabulari de renfe.
Pot ser que el que fa falta es que no hi hagi el mateix partit a Madrit que a la Generalitat, així al menys els membres del govern li podran donar la culpa al govern central cosa que ara no fan, o ho fan en la boca petita, pero podem estar tranquils ( o no ) al març hi ha eleccions generals i en els merits que esta fent el PSOE s'esta guanyant perdre-les i passar a la opoZiZio.
Pero veus l'alternativa, el Mariano, el del primo, i penses que poder tenir el que ens mereixem o poder encara podria ser pitjor.
PD: Alguna casa d'apostes ja ha començat a apostar si el 2010 la sagrada familia encara existirà, jo no apostaria massa a favor veient el que passa...

Wednesday, October 24, 2007

Canvi climatic, Al Gore 2

Aquesta setmana hem tingut per Barcelona al Sr. Al Gore amb la seva veritat incomoda.
Com deia en l'anterior comentari, no se fins on arribarà, a 200.000 euros per conferencia, hi ha ciutats que es barallen per tindre'l, entre elles he lleguit avui al diari: Tarragona.
El que més em sorpren és el rebiug que causa el senyor Gore en una part de la gent, en els comentaris de la Vanguardia una majoria opina en contra de tot el que diu, això si sense dades, crec que estan en contra no pel que diu, sino per qui és.
Al Gore era un estudios del tema abans de ser sots-president dels Estats Units, crec que ell no pot evitar ser el que és, ric i americà, i es això el que provoca rebuig.
Si analitzem el contingut de la conferencia o de la pelicula, no deixa de ser curios com el que més hi ha son dades, que si el CO2 pot arribar a x, que si la capa de gel és y, etc. Crec que es pot estar d'acord en que és un poc alarmista, però s'ha de pensar que esta dirigint-se sobretot a la societat americana, la qual això del medi ambient tant li fot, i has de crear alarma per poder cridar l'atenció i que t'escoltin. Hi ha una serie de cientifics, entre ells el primo de Rajoy (pobre home, en quin envolic l'ha fotut el seu cosi Mariano) que no creuen en el canvi climàtic, o que creuen que les dades donades per Gore no són alarmants, ja esta bé, però si d'aqui a 25 anys ja no queda gel al pol nord i l'aigua de mar fa que canvien les temperatures, i comenci una glaciació, jo prefereixo estar preparat amb l'abric a punt.
Espero veure qui té raó, tant de bo, seguint fent les coses que fem ara no passi res i tot torni a la normalitat, les temperatures de la terra baixin per si mateixes i el CO2 al final sigui bo per la salut.
No se, com molta gent pensa o deixa de pensar, a mi tant se me'n dona, si hi ha una glaciació sempre he dit i ho mantinc que a mi ja m'agrada el fred...

Tuesday, October 16, 2007

Al Gore

Fins on arribarà Al Gore i el seu documental Una veritat incomoda?
Va armar-la als oscars, també va triumfar als Emmy, li donen el princep d'asturies, i ara el nobel de la pau.
Quina llastima per al món que els lladres de la familia Bush i el seu lobby del petroli i de la Fox li robessin les eleccions, m'hagués agrada't veure com ho hagués fet de president.
Si pensem una mica potser el món seria molt diferent a com és ara, i no només amb el tema mediambiental. Amb una administració que buscava la pau amb els palestins com era la adminitració Clinton, amb menys pressió del lobby jueu que els republicans. Hagués tingut lloc 11s? Sense 11s no hi ha guerra de Afganistant ni d'Irak, que es va fer per matar "l'home que va intentar matar al meu papa" paraules textuals de Bush fill. Per tant si no hi ha guerra d'Irak no hi ha 11m, i el PP poder encara estaria en el govern, Aznar no hagués tingut a l'amic George i no s'hagués fet la famosa foto de les Azores.
Les coses haguessen sigut diferents, els Estats Units anirien millor, com en la època de Clinton, els moviments d'esquerres radicals que han aparegut a Sudamerica que s'enfronten a Bush no tindrien lloc, ja que no hi hauria un dolent oficial.
Crec que el món seria molt millor, només si a Florida haguessen sabut contar correctament i els americans no fossin com són, per acceptar un resultat fraudulent.
L'any vinent al 2008 hi ha eleccions als Estats Units, segueixo dient que crec que s'hauria de poder votar ja que el resultat ens afecta a tots. Pareix ser que la Hillary Clinton té tots els numeros per ser la candidata demócrata, sent la primera vegada que una dona pugui ser presidenta dels Estats Units, sempre i quant un senyor que la coneix prou bé anomena't Al Gore no anuncii le seva candidatura, perque possats a guanyar coses només li queda guanyar de forma oficial les eleccions, guanyar-les ja les ha guanyat una vegada peró no ha estat president (com el Mas) aquest cop segur que es contarà bé... o no?

Monday, October 15, 2007

Empadronats

Les últimes setmanes el nou govern de Tortosa esta sortint bastant als mitjans de comunicació perque esta limitant i dificultant els empadronaments a la ciutat de Tortosa, i no només això sinó que està revisant el padró.
L'altre dia, dissabte 13 d'octubre, sortia a la Vanguardia, el cas de Tortosa per trobar-se varis pisos pastera on viuen en condicions lamentables, amontegats, moltes persones recentment immigrades.
La facilitat que hi havia a Tortosa per empadronar-se i la necessitat d'estar empadronat durant un llarg període de temps, per aconseguir papers per l'arrelament, ha fet que els mafies havien trobat en Tortosa una mina, la permisivitat anterior en el padrò, i la falta de vigilancia feia que es trobessin casos com pisos on estaven empadronades fins 40 persones.
Però el més greu es que hi ha pisos on realment hi viuen aquesta cantitat de gent.
Els propietaris d'aquest pisos, habitualment situats al barri antic, són també imigrants, i lloguen el pis als nouvinguts, pisos que molts cops no estan en les millors condicions, per molts més diners del recomanable, i això fa que aquests busquin compartir pis en molta gent.
Perque aquests abusos? Qui ha d'actuar en aquest casos? Ajuntament o Generalitat? La Generalitat es la que tramita la cedula d'habitabilitat dels habitatges, no tindria alguna cosa ha dir quant a la cedula posa que en poden viure 4 i en viuen 40?
El problema es de tots, ja que afecta als pobres inquilins que no poden viure en aquestes condicions, als veins ja que una vivenda en 20-30 persones al costat no es agradable, i a tots els ciutadans que volem una ciutat millor.
Espero que l'Ajuntament segueixi per aquest camí, en aquest moments estem molt per dalt de la mitjana catalana d'immigració, ja esta bé tenir immigrants, pero en condicions tant per a ells com a per a nosaltres...

Sunday, October 14, 2007

25 anys COMsolant

Aquest passat cap de setmana, el del 12 d'octubre, per Tortosa hi havia més gent de la habitual, es celebrava el congrés mundial del COM, moviment de joves anomenat "Consolación para el mundo" relacionat amb la congregació de germanes de la Consolació.
Uns 500 joves vinguts de tot el món estaven per Tortosa participant a aquest congrés, gent de Venezuela, Argentina, Mèxic, Corea, Mozambic, i de molts pobles d'Espanya.
Jo vaig poder participar, ja que em van invitar, tant a la presentació del congrés com a l'eucaristia final, i al veure tanta gent jove compromesa i participativa, veient-los trobaves que: Dels 500 participant, no n'hi havia ni un de Tortosa, i crec que tampoc català. La majoria de joves espanyols eren de la zona sur, molts dels organitzadors eren de Castelló. Els joves que venien de més lluny estaben encantats i orgullosos de poder estar a Tortosa, lloc on va viure Maria Rosa Molas, que es la fundadora de la Consolació.
A Tortosa hi ha un col·legi de la Consolació, la casa mare de la congregació està a Jesús, i cap jove tortosí va participar a la trobada ni forma part del COM. Que ens passa? Estem tant descreguts a n'estes terres que ja no creiem en res, ningú? Tots els joves catalans,(com van dir a la presentació d'un estudi a la UOC la setmana passada) som d'esquerres? Tanta diferència hi ha entre els nostres joves i els de Castelló a 100 km de distancia?
No serà que la nostra societat en la seva voracitat per matar a Dèu (com deia Nietzsche) ens hem carregat els valors positius que hi havien en la religió, i que la nostra joventut no es que sigui d'esquerres sinó que no sap el que és, i s'identifica amb lo més fàcil que són les esquerres, ja tens més llibertat de pensament cosa ideal per a qui no sap que pensar.
Per això només puc felicitar a tots els que van participar del congrés de Tortosa, i si els veies eren joves "normals" com tants altres, com qualsevol de nosaltres, tot i que a diferència de nosaltres sí que sabien que pensar, i sí que tenien present en qué creure i ho demostarven obertament. Qui ho sap,potser algún dia, nosaltres que estem més avançats, i que trobem que no creure en res es una cosa positiva, ens adonem que això, potser no es tant bo...

Monday, August 20, 2007

Les desgracies mai venen soles...

La setmana pasada al Perú va haver un terratremol desastrós, sense temps a recuperar-nos aquesta setmana hi ha un huracà a Mèxic, la cosa em fa pensar, i arribo a la conclusió que les desgracies van en cicles, quan cau un avió, no passa una setmana que en cau un altre, no us heu fixa't mai?

Sobre el terratremol, pitjor que el seisme en si, es la manera com s'intenta ajudar a les victimes, un equip de rescat català ha hagut tornar a casa perque els han tirotejat, i el president del Perú els diu que si no estan segurs que marxin que ell no els pot protegir; el problema es que plou sobre mulla't, molts països de sudamèrica tenen uns governs que són corruptes i poc clars, és lamentable com una situació on tothom hauria d'anar a una fa sorgir el pitjor de cada persona, i el govern que hauria de vetllar per als més desfavorits encara fa les coses pitjor.

Des de la meva experiència personal amb alguns dirigents a Tucumán que no van moure un dit per a les inundacions de la gent més desafavorida, el mateix ha passa't ara a Perú. El perill dels governs debils es caure en el populisme.

Hi ha una serie de països a sudamèrica que ara tornen al populisme pur i dur, Veneçuela, Bolivia, tenen presidents populistes, el cas de Veneçuela es paradigmàtic, el president Chavez vol utilitzar el parlament per perpetuar-se en el poder, estar indefinidament en el poder no es una dictadura? Encara hi ha molta gent que defensa a ultransa a Chavez, per mi en el nostre país tenim la idea equivocada que una dictadura només pot ser de dretes i fatxa, per la nostra experiència del passat, però no hi ha dictadures d'esquerres dis-li Cuba o la rusia sovietica de Stalin.
De en Chavez ja parlarem en profunditat un altre dia...