
L'últim a Japó es aquesta màquina per fer Kanchos.
A partir d'ara si aneu per Barcelona o algun lloc turístic i us trobeu a algun japonés vigileu la retaguardia, jo ja me'ls miraré d'un altra manera...

L'últim a Japó es aquesta màquina per fer Kanchos.
A partir d'ara si aneu per Barcelona o algun lloc turístic i us trobeu a algun japonés vigileu la retaguardia, jo ja me'ls miraré d'un altra manera...
Fa molt temps en una galaxia llunyana, molt llunyana...
Corria l'any 1977, el del meu naixement, quant un jove director de pel·licules com American Graffitti, anomenat George Lucas presenta un nou film totalment diferent, una pel·licula que canviaria el cinema d'acció i donaria lloc a un mòn nou, el mòn Star Wars.
Lucas va tenir problemes per financiar la pel·licula, i va anar a varis estudis, però al final va ser un èxit brutal de públic.
La història ens explica com un jove comença a descubrir que no és una persona normal sinò que esta cridat a ser l'últim dels jedis, uns mestres que conservaven la pau a la galaxia abans de la arribada del malvat Emperador.
Amb l'ajuda del mestre Obi Wan, anirà a rescatar a la princesa Leia, juntament amb un caçarecompenses anomenat Han Solo, i els droides R2D2 i C3PO.
Aquesta es la primera pel·licula del mòn Star Wars que es va fer tot i que en la cronologia es l'episodi IV, en ella ens enterem per primer cop de conceptes com la FORÇA i coneixem al possiblement dolent més mitic de la història del cinema, Lord Darth Vader...
Els actors i actrius d'aquesta pel·licula eren desconeguts menys Obi Wan que esà interpretat pel gran actor Alec Guiness ( El pont sobre el riu Kwai") però sobretot en el cas de Harrison Ford li va servir de plataforma de llançament per la seva llarga carrera, menys sort van tenir Mark Hamill i Carrie Fisher que mai van poder deslliurar-se del rol d'aquesta pel·licula.
També en un personatge secundari però important ens trobem a Peter Cushing, que feia pel·licules de vampirs amb Cristopher Lee i aquest va participar en els episodis I i II com el comte Doku.

Quant comences a veure la pel·licula i comencen les lletres de Star Wars i sona la maravillosa música del genial John Williams la pell se't posa de gallina, i només pots pensar "que la força ens acompanyi"...
Pel·licula francesa de l'any 1994, dirigida per Luc Besson. Està protagonitzada per Jean Reno i Gary Oldman i sobretot és la presentació de Natalie Portman com a actriu.
Tracta de la història d'un assassí professional molt bo, que només viu per la seva feina, i la seva relació amb una nena veina a la que li han assassinat a tota la seva família.
És una pel·licula que no és la típica americanada d'acció i violencia, tot i que n'hi ha i bastanta, sinó que hi ha alguna cosa més.
Molt bona la relació que es produeix entre els dos protagonistes.
Luc Besson demostra ser un bon director, després dirigiria altres pel·licules de gran pressupost com El 5º elemento, i seria productor d'altres, com la sèrie de Taxi o Yamakazi.

Molt recomenable aquesta pel·licula, sobretot pel descobriment de Natalie, ja aquí es veu que estem davant d'una gran actriu, que en 12 anys feia aquesta fantàstica interpretació.




Estem davant de possiblement la millor pel·licula de guerra de la història. El moment del desembarco amb camara amb mà com si fos un reportatge de la època es mític, amb una crudesa que et dona la sensació d'estar vivint aquell infern tu mateix, és cinema en estat pur.
És una pel·licula de l'any 1998, dirigida per Steven Spilberg (per mi el millor director de la història del cinema) va guanyar 5 oscars, incloent el de millor director, però sorprendentment no va guanyar el de millor pel·licula que va anar a la sobrevalorada Shakespeare in love, i tampoc va guanyar el de millor actor que va anar al istrionic i inaguantable Robero Benigni (que no ha fet res mes de bo, des de la Vida es Bella) Suposo que el fet que tres de les pel·licules nominades eren de guerra i ambientades a les II guerra mundial (La delgada linea roja, La vida es Bella, i aquesta) els va restar vots, que van anar a parar a l'anteriorment mencionada Shakespeare in love.
Però tot i no guanyar va ser una de les pel·licules més vistes aquell any, possant-se a l'altura de les més vistes de la història, convertint-se inmediatament en un clàssic del cine bèlic.
La pel·licula ens conta la història d'un grup de soldats que han d'anar a buscar a un soldat que es diu Ryan i que ha perdut en combat als seus 3 germans, per fer-lo tornar a casa.
Els moments més recordats són el principi amb el desembarcament a Normandia i el final quan els Alemanys ataquen.
Destaca, per mi, la gran interpretació de Tom Hanks, que per sorpresa de tothom no va guanyar l'oscar, crec que pel fet de que ja en té dos (Philadelphia, Forrest Gump), si la seva interpretació en aquesta pel·licula o en Naufrago, l'hagués fet qualsevol altre s'hagués endut el premi.

Arrel d'aquesta pel·licula, a més de la creació de varis dels millors jocs per ordenador i consola, tipus Medal of Honor, es va realitzar la mini serie ambientada en la guerra Germans de sang, Band of brothers, produida per Hanks i Spilberg, per mi una de les millors series fetes per a televisió.
Si podeu mireu-la i si podeu aconseguir Germans de sang us la recomano encara més, ja que és com una continuació de la pel·licula però amb 10 episòdis, fantastica.


Aquest cap de setmana a les noticies ens han informat com un grup de manifestants antifeixistes han acabat a cops contra els mossos d'esquadra, i com 22 agents han estat ferits en les trifulques.
A Saura el va fer Montilla conseller d'interior per això, per a que es desgasti, ja que va ser l'únic conseller del tripartit anterior que no va patir un desgast. Però ara els que patim un conseller d'interior dolent i lamentable som els ciutadans. Un altre dia ja parlaré de la seva senyora i la política ecologista de l'Ajuntament de Barcelona.


Avui vaig a parlar d'una pel·licula que no es va estrenar en cinema però que per mi es molt bona.
És una pel·licula produida per la BBC i interpretada per grans actors com Kenneth Branagh, Stanley Tucci i Colin Firth entre altres.
Ens conta la història de quan els alemanys van decidir eliminar sistematicament als jueus, i li van dinar el nom de la solució final. És la història de les dues hores de reunió quan es decideix tirar endavant l'extermini, quan els 15 homes que estan a la reunió opinen i es posen d'acord en quina és la millor solució.
És una pel·licula bastant intimista, es tracta de la preparació de la reunió i la mateixa, no hi ha acció, ni efectes especials, només diàlegs, molt durs a vegades.
Hi ha gran interpretacions dels actors, sobretot Branagh i Tucci, que interpreten els actors principals del drama.
Molt interessant per veure una pel·licula belica sense un sol tir, però amb més crudesa que altres que no hi ha més que explosions.

La història conta, com un noi proper als 30 anys torna al seu poble de la infancia i es retroba en els seus amics i familiars, ha de prendre una decisió vital important, de si es casa o no amb la seva novia, i al coneixer a la seva veina petita li agafen tots els dubtes.
Aquest és el fil narratiu principal, però a banda anem coneixent les històries paralel·les, com la relació del guapo de l'escola amb la guapa tot i estar casada, la història de l'amic casat i en fills, la història de l'amic solter, tot entrelligat i relacionat.
Aquesta pe·licula té una molt bona banda sonora, on destaca la canço de Neil Diamond "Sweet Caroline" que canten tots els actors en una de les escenes de la pel·licula.
És una pel·licula que als que ara estem a n'esta edat, els 30, ens fa que pensar, ja que es planteja les mateixes questions que nosaltres ara, el tenir novia formal, assentar el cap, o sigui arribar a la maduresa.
Un comentari a part es mereix Natalie. Recordo que quan vaig anar a veure la pel·licula al cinema ja em vaig quedar prendat del personatge de Marty ( no diminutiu de Marta sino de Martin l'abuelo que no va arribar a coneixer) i la jove actriu que l'interpretava, la seva cara em sonava i no savia de què, va ser una persona que estava situada al darrera meu del cinema que va comentar que era la nena de Leon (pel·licula que també comentaré un dia)

Des d'aquell dia soc un seguidor de Natalie.
Segueixo pensant que tot i que la filmografia de Natalie esta plena de bones pel·licules, crec que aquesta Beautiful Girls encara ara és la millor.
La recomano sobretot als que estan al voltant dels 30 i als que els agraden les pel·licules de dialegs i personatges.

Pel·licula de l'any 1995 de Mel Gibson, que es basa en la vida de William Wallace, heroi independentista escosés del segle XIII.
Primera pel·licula on l'actor Mel Gibson va demostar les seves possibilitats com a director.
Esta protagonitzada pel propi Gibson, tot i ser molt més vell que el personatge històric que representa. Hi ha una serie d'actors britanics que després han estat molt importants en el cinema, com Brian Cox, Brendan Gleeson, Catherine Mcormack o la francesa Sophie Marceau.
Va ser la pel·licula triunfadora en els oscars de 1995, guanyant 5 estatuilles inclosa la de Millor Pel·licula.
La història explica des de la infantesa de William Wallace, quan van matar al seu pare en una trampa del rei anglés fins quan els escosesos a les ordres del seu rei Robert de Bruce consegueixen la victoria final contra els anglesos a la batalla de Bannockburn. Incloent la historia d'amor amb la seva dona Murron, la famosa batalla de Stirling on guanya a l'execit anglés, i les discusions i traicions dels nobles escosesos que es deixen comprar pels anglesos.
Com a curiositats o gazapos, les paraules que diu William Wallace a les seves tropes abans de la batalla de Stirling, que es el dialeg més famós de la pel·licula "nos pueden quitar la vida pero no nos quitaran la libertad...", històricament no son de Wallace sinó de l'Enric V de Shakespeare.
El guió el firma Randall Wallace, familiar directe de William, i que després va dirigir El hombre de la mascara de hierro, entre altres.En el moment que maten a la dona de Wallace, Murron pots veure al fons de la imatge com hi ha una furgoneta blanca.

Per mi és una gran pel·licula, de les millors del gènere històric, molt emotiva, totalment recomanable. La seva vida i sacrifici va servir per aconseguir la independencia d'Escocia, com diu Robert de Bruce al final de la pel·licula "habies sangrado con Wallace, sangrad ahora conmigo"


Per a molts la millor pel·licula de la historia, sempre esta entre les 10 millors.
Molt bons actors, Bogart enorme en la interpretació de Rick, Bergman guapissima Ilsa, amb uns secundaris de luxe, que no son tant secundaris.
Una música inolvidable, amb la cançó "el temps passarà" com a emblema.
Uns dialegs que molta gent ens el savem de memòria, "sempre ens quedarà París" " això es el començament d'una fabulosa amistat" " toca-la Sam"
Es la tipica pel·licula que demostra que no es necessiten grans escenaris ni grans pressupostos per fer bon cine, i que a vegades no es nessecita ni un guió massa tancat, ja que el final que tots recordem marxant Rick i el Capità de la policia junts envoltats de boira va ser improvissa't a l'últim moment.
Si esta un atent pot trobar, això si, algun que altre gazapo, com per exemple el ràpid que se li seca la gabardina a Rick a l'estació.
Tothom ha de veure alguna vegada Casablanca. Imperdonable no haver-la vist...

Aquesta es la primera vegada que SM el rei perd les formes en públic que jo recordi, si que recordo algunes declaracions polèmiques, o alguns comportaments ridiculs, però mai quan representaba a l'estat. Que ha passat? Esta nerviós el rei? O es el govern Zp el que no funciona?
La reacció de la gent també en aquest cas es sorprenent, molts defensen l'actitud del rei, cosa que no crec encertada, però els que la critiquen, "els pixadors fora de test" dels comunistes es per defensar a l'impresentable del Chavez.
Ja he escrit en aquest bloc el perill del populisme a llatinoamerica, en Chavez o el Morales son perillosos per la gent, ho fan tot pel poble però sense el poble, que són els que pateixen gana sent un país ric com Venezuela.
Crec que es hora d'obrir un debat, el rei esta a l'altura de ser cap de l'estat? El que hauriem de fer es votar-ho, volem monarquia? o volem la III república espanyola?

Necessitem un entrenador que sigui fort dins del vestuari i que tingui ous de sentar als jugadors que només els queda el nom.
A favor té que en aquest moment esta disponible, que coneix la casa, i la lliga espanyola.
En contra té a la premsa en contra sobretot Sport, una fitxa molt alta, la plantilla no el voldrà ja que els farà corre.
Si el canvi es produeix ara encara som a temps d'agafar al madrit abans de que ens tregui massa punts, tot i que tampoc es que vagi massa bé, al menys els jugadors li possen ganes, crec que es un efecte Capello, encara tenen una bona preparació física, en canvi el barça camina i fa rondos als entrenos.
VULL A MOURINHO D'ENTRENADOR, JA!!!

