
Com podeu veure es la secció gay, negra i jueva del Klan, fantastic.

Com podeu veure es la secció gay, negra i jueva del Klan, fantastic.





Molt destacable també és la música d'aquesta pel·licula també incomprensiblement no va guanyar l'oscar la banda sonora de Hans Zimmer, que és fantastica, guanyant al final la de Tigre y Dragón, que la veritat no recordo ni com sona.
Molt recomanable, a mi m'encanta com a pel·licula, per a veure cinema de qualitat.



Va ser la primera pel·licula produïda per la productora de Spilberg Amblin, que té com a simbol el nen volant amb la bicicleta.
És una de les pel·licules més taquilleres de la història, en el seu estreno va estar un any en cartell.
Tot i ser nominada a 9 oscars, només en va poder guanyar 4, en els apartats tècnics i en la fantastica música de John Williams, ja que l'academia no es va perdre seriosament a Spilberg com a director fins a la Llista de Shindler (pitjor va ser, uns anys després el cas del Color Purpura nominada a 11 oscars i sense guanyar-ne cap)
És molt recomanable per a veure amb tota la família.


L'últim a Japó es aquesta màquina per fer Kanchos.
A partir d'ara si aneu per Barcelona o algun lloc turístic i us trobeu a algun japonés vigileu la retaguardia, jo ja me'ls miraré d'un altra manera...
Fa molt temps en una galaxia llunyana, molt llunyana...
Corria l'any 1977, el del meu naixement, quant un jove director de pel·licules com American Graffitti, anomenat George Lucas presenta un nou film totalment diferent, una pel·licula que canviaria el cinema d'acció i donaria lloc a un mòn nou, el mòn Star Wars.
Lucas va tenir problemes per financiar la pel·licula, i va anar a varis estudis, però al final va ser un èxit brutal de públic.
La història ens explica com un jove comença a descubrir que no és una persona normal sinò que esta cridat a ser l'últim dels jedis, uns mestres que conservaven la pau a la galaxia abans de la arribada del malvat Emperador.
Amb l'ajuda del mestre Obi Wan, anirà a rescatar a la princesa Leia, juntament amb un caçarecompenses anomenat Han Solo, i els droides R2D2 i C3PO.
Aquesta es la primera pel·licula del mòn Star Wars que es va fer tot i que en la cronologia es l'episodi IV, en ella ens enterem per primer cop de conceptes com la FORÇA i coneixem al possiblement dolent més mitic de la història del cinema, Lord Darth Vader...
Els actors i actrius d'aquesta pel·licula eren desconeguts menys Obi Wan que esà interpretat pel gran actor Alec Guiness ( El pont sobre el riu Kwai") però sobretot en el cas de Harrison Ford li va servir de plataforma de llançament per la seva llarga carrera, menys sort van tenir Mark Hamill i Carrie Fisher que mai van poder deslliurar-se del rol d'aquesta pel·licula.
També en un personatge secundari però important ens trobem a Peter Cushing, que feia pel·licules de vampirs amb Cristopher Lee i aquest va participar en els episodis I i II com el comte Doku.

Quant comences a veure la pel·licula i comencen les lletres de Star Wars i sona la maravillosa música del genial John Williams la pell se't posa de gallina, i només pots pensar "que la força ens acompanyi"...
Pel·licula francesa de l'any 1994, dirigida per Luc Besson. Està protagonitzada per Jean Reno i Gary Oldman i sobretot és la presentació de Natalie Portman com a actriu.
Tracta de la història d'un assassí professional molt bo, que només viu per la seva feina, i la seva relació amb una nena veina a la que li han assassinat a tota la seva família.
És una pel·licula que no és la típica americanada d'acció i violencia, tot i que n'hi ha i bastanta, sinó que hi ha alguna cosa més.
Molt bona la relació que es produeix entre els dos protagonistes.
Luc Besson demostra ser un bon director, després dirigiria altres pel·licules de gran pressupost com El 5º elemento, i seria productor d'altres, com la sèrie de Taxi o Yamakazi.

Molt recomenable aquesta pel·licula, sobretot pel descobriment de Natalie, ja aquí es veu que estem davant d'una gran actriu, que en 12 anys feia aquesta fantàstica interpretació.




Estem davant de possiblement la millor pel·licula de guerra de la història. El moment del desembarco amb camara amb mà com si fos un reportatge de la època es mític, amb una crudesa que et dona la sensació d'estar vivint aquell infern tu mateix, és cinema en estat pur.
És una pel·licula de l'any 1998, dirigida per Steven Spilberg (per mi el millor director de la història del cinema) va guanyar 5 oscars, incloent el de millor director, però sorprendentment no va guanyar el de millor pel·licula que va anar a la sobrevalorada Shakespeare in love, i tampoc va guanyar el de millor actor que va anar al istrionic i inaguantable Robero Benigni (que no ha fet res mes de bo, des de la Vida es Bella) Suposo que el fet que tres de les pel·licules nominades eren de guerra i ambientades a les II guerra mundial (La delgada linea roja, La vida es Bella, i aquesta) els va restar vots, que van anar a parar a l'anteriorment mencionada Shakespeare in love.
Però tot i no guanyar va ser una de les pel·licules més vistes aquell any, possant-se a l'altura de les més vistes de la història, convertint-se inmediatament en un clàssic del cine bèlic.
La pel·licula ens conta la història d'un grup de soldats que han d'anar a buscar a un soldat que es diu Ryan i que ha perdut en combat als seus 3 germans, per fer-lo tornar a casa.
Els moments més recordats són el principi amb el desembarcament a Normandia i el final quan els Alemanys ataquen.
Destaca, per mi, la gran interpretació de Tom Hanks, que per sorpresa de tothom no va guanyar l'oscar, crec que pel fet de que ja en té dos (Philadelphia, Forrest Gump), si la seva interpretació en aquesta pel·licula o en Naufrago, l'hagués fet qualsevol altre s'hagués endut el premi.

Arrel d'aquesta pel·licula, a més de la creació de varis dels millors jocs per ordenador i consola, tipus Medal of Honor, es va realitzar la mini serie ambientada en la guerra Germans de sang, Band of brothers, produida per Hanks i Spilberg, per mi una de les millors series fetes per a televisió.
Si podeu mireu-la i si podeu aconseguir Germans de sang us la recomano encara més, ja que és com una continuació de la pel·licula però amb 10 episòdis, fantastica.


Aquest cap de setmana a les noticies ens han informat com un grup de manifestants antifeixistes han acabat a cops contra els mossos d'esquadra, i com 22 agents han estat ferits en les trifulques.
A Saura el va fer Montilla conseller d'interior per això, per a que es desgasti, ja que va ser l'únic conseller del tripartit anterior que no va patir un desgast. Però ara els que patim un conseller d'interior dolent i lamentable som els ciutadans. Un altre dia ja parlaré de la seva senyora i la política ecologista de l'Ajuntament de Barcelona.


Avui vaig a parlar d'una pel·licula que no es va estrenar en cinema però que per mi es molt bona.
És una pel·licula produida per la BBC i interpretada per grans actors com Kenneth Branagh, Stanley Tucci i Colin Firth entre altres.
Ens conta la història de quan els alemanys van decidir eliminar sistematicament als jueus, i li van dinar el nom de la solució final. És la història de les dues hores de reunió quan es decideix tirar endavant l'extermini, quan els 15 homes que estan a la reunió opinen i es posen d'acord en quina és la millor solució.
És una pel·licula bastant intimista, es tracta de la preparació de la reunió i la mateixa, no hi ha acció, ni efectes especials, només diàlegs, molt durs a vegades.
Hi ha gran interpretacions dels actors, sobretot Branagh i Tucci, que interpreten els actors principals del drama.
Molt interessant per veure una pel·licula belica sense un sol tir, però amb més crudesa que altres que no hi ha més que explosions.

La història conta, com un noi proper als 30 anys torna al seu poble de la infancia i es retroba en els seus amics i familiars, ha de prendre una decisió vital important, de si es casa o no amb la seva novia, i al coneixer a la seva veina petita li agafen tots els dubtes.
Aquest és el fil narratiu principal, però a banda anem coneixent les històries paralel·les, com la relació del guapo de l'escola amb la guapa tot i estar casada, la història de l'amic casat i en fills, la història de l'amic solter, tot entrelligat i relacionat.
Aquesta pe·licula té una molt bona banda sonora, on destaca la canço de Neil Diamond "Sweet Caroline" que canten tots els actors en una de les escenes de la pel·licula.
És una pel·licula que als que ara estem a n'esta edat, els 30, ens fa que pensar, ja que es planteja les mateixes questions que nosaltres ara, el tenir novia formal, assentar el cap, o sigui arribar a la maduresa.
Un comentari a part es mereix Natalie. Recordo que quan vaig anar a veure la pel·licula al cinema ja em vaig quedar prendat del personatge de Marty ( no diminutiu de Marta sino de Martin l'abuelo que no va arribar a coneixer) i la jove actriu que l'interpretava, la seva cara em sonava i no savia de què, va ser una persona que estava situada al darrera meu del cinema que va comentar que era la nena de Leon (pel·licula que també comentaré un dia)

Des d'aquell dia soc un seguidor de Natalie.
Segueixo pensant que tot i que la filmografia de Natalie esta plena de bones pel·licules, crec que aquesta Beautiful Girls encara ara és la millor.
La recomano sobretot als que estan al voltant dels 30 i als que els agraden les pel·licules de dialegs i personatges.
