


Amb tot això no vull dir que els democrates ho tinguin guanyat ni molt menys, encara queda algun debat més, crec que demà, i Obama ha de fer-ho bé si vol arribar a la Casa Blanca.






Llastima que pel vent no es va poder fer l'altra part de l'exercici que era una exhibició de paracaigudistes.
La veritat es que només mirant-ho de prop pots comprendre la magnitud del poder d'aquests aparells, només cal imaginar els sons d'un bombardeig, si només passant ja et posaven la pell de gallina imagineu atacant, en un bombardeig

L'exercit espanyol en aquest moment disposa de 72 aparells d'aquestes característiques, i els pilots són dels que tenen més experiència en tot el món. S'on els avions més moderns de l'exercit espanyol juntament amb els nous eurofither.


.jpg)
.jpg)

En la meva opinió no es casualitat, com tantes altres coses en política, el fet que el PP, el partit conservador elegueixi a una secretaria d'organització va fer que el PSOE es veigues obligat a fer el mateix, ojo sense treure cap merit a ninguna de les dues dones, tot i que em queda el dubte de si fossin homes amb la mateixa preparació i formació en aquest moment, els haguessin elegit?






Era l'any 1981 i dos amics es van reunir per primer cop per fer una peli d'aventures com les d'abans, no eren altres que George Lucas i Steven Spilberg.
Lucas ja havia triomfat amb Star Wars i Spilberg amb Tiburó, i estaba a punt de fer ET.
En un primer moment el protagonista tenia que ser Tom Selleck, però el seu contracte per fer la serie de tv que li va donar la fama Magnum PI, li va impedir poder fer la pelicul·la, per això a correcuita es va tenir que buscar un substitut i com Lucas havia treballat amb Ford a Star Wars li van oferir el paper. Com hagues estat un Indy amb bigoti?


Aquesta setmana santa estaba a casa sense fer res i he aprofitat per veure clàssics i ara aprofito per escriure un poc sobre una de les pel·licules que he vist.
La pel·licula no es altra que Scaramouche, de l'any 1952, un producte de capa i espasa, una peli de dissabte a la tarda. Esta protagonitzada per Stewart Granger, un dels galans d'aventures de la epoca a la Metro.
La història es situa prop de la revolució francesa i ens explica la història d'un personatge que al veure com maten al seu millor amic en un duel, vol apredre a utilitzar l'espasa per guanyar al comte que ho ha fet, com al mateix temps es perseguit es fa passar per un personatge de comedia Scaramouche que sempre va amb mascara.
El toc femeni el possen una guapissima Eleanor Parker i una Janet Leigh més jove que a l'escena que la va fer famosa la de la dutxa a Psicosis.
Es un entreteniment total, duels, amor, espases, ja no es fan pel·licules com aquestes antigues.





Parlar de l'Antoni Bassas és parlar segurament del periodista amb més pretigi de Catalunya, i un dels pocs que es manté a Catalunya Radio després de la neteja étnica que va fer el PSC i el tripartit, i es va mantenir perque era el lider d'audiencia i ho continua sent.
Molts matins si estic al cotxe sintonitzo la radio i em surt l'Antoni amb l'informació i l'opinió, sempre amb educació i sense faltar a ningú, res a veure amb altres periodistes d'altres cadenes que deuen agradar més al Sr. Ferran com la COPE.
El que no entenc es que encara ens intenten dir que PSC i PSOE son coses diferents, que el PSC té unes connotacions nacionalistes catalanes, quan un dels seus membres fa declaracions que hagues firmat qualsevol de la COPE i que només han aplaudit la gent del PP i Ciutadans, i clar està, el presidente José Montilla.

Espero que Antoni Bassas continui fent el programa que fa, i que la censura que li volen aplicar els faci mal als que la volen aplica que semblen més feixistes que no pas socialistes.
Fins ara Tv3 era la teva, ells volen convertir-la en la seva, com han fet ja amb tv1, volen que les televisions públiques siguin governamentals, que segueixin els dictats del govern com ho fa Canal 9 o Telemadrid, però es clar si fem les coses igual que el PP, que diferencia al PSOE del PP? Jo pensava que l'esquerra feia les coses de manera diferent peró en personatge com el Joan Ferran ja es veu que no.




La pel·licula és típica de l'humor anglès amb moments molt divertits, com quan va a sopar amb els amics, o totes les escenes del company de pis.
Crec que tots hem somiat alguna vegada que ens passi una cosa com aquesta, amb Julia Roberts, amb Natalie, amb Keira, però a data d'avui encara no m'ha passat, no perdo l'esperança.
Molt recomanable per passar una estona divertida.