24. Todo en un dia

Crec que em vaig quedar a la numero 23 de les pelis destacades.



Avui he elegit la peli Todo en un dia, del fa poc desaparegut John Hugues, de l'any 1986.

Aquesta pel·licula que en un principi pot semblar una pocasoltada, s'ha convertit en el pas dels anys en un clàssic.

Conta la historia un noi que es un crack, ja que enganya a els seus pares fent-se passar per malalt per no anar a l'escola, i sortir amb la seva xicota i un amic un dia a la ciutat, amb el luxos cotxe del pare de l'amic.

A l'unica que no enganya es a la seva germana i al director de l'escola que esta convençut que no es veritat i el vol expulsar.

Esta portagonitzada per Matthew Broderick i Mia Sara, i per Jennifer Grey fent el paper de germana, poc despres protagonitzaria Dirty dancing.

Molt divertida comedia, tipicament dels 80.

Analisi de la situació actual

Aquest vol ser un modest analisi de la situació politica actual al nostre país a un any de les eleccions al Parlanment de Catalunya en un moment de forta crisi econòmica i de un augment de la radicalització de tots els partits.

- PSC: Aquest van a la seva, no fan res per no cagar-la, parlant malament, estem en temps de Montillisme profund, o sigui la mediocritat per bandera, segueixen actuant com si fossin oposició, atacant a Mas cada setmana, no tenen massa clar el que significa responsabilitat de govern i que el govern es de tots no nomes dels seus, algunes declaracions de Montilla han fet perdre al president de la Generalitat tot el respecte al carrec que tenia. Els pot passar factura la crisi i el govern Zapatero tant nefas com el seu.

- ERC: estan preocupats per l'escissió de Carretero, el que semblava una broma esta agafant forma, i els pot restar molt vot sobiranista, i si pensem que no en tenen d'altre, esta clar que les alarmes estan enxufades. Puigcercos no es Carod, es un bon politic pero no te tant carisma, el lastre del tripartit els pot afonar, la seva equidistancia ja no cola electoralment, ja que no se la creu ningú. esta clar que si suma hi haurà tripartit3. Estan resant per a sumar juntament en CIU majoria, el que els salvaria.

- IC: segueixen fumats, els neocomunistes fumetes, han perdur el nord totalment, aceptar el carrec de Conseller d'interior ha cremat al seu cap de llista, i el subtitut no esta a l'altura, l'unic que els queda es poder sumar un tripartit 3 ja que sino tornaran a l'oposició lloc del que no haurien d'haver sortit.

- PP: Malament, tot i que ja ho tenien prou dificil aqui a Catalunya per trobar un espai propi, el canvi de liderartge els ha fet mes febles, la cap de llista no té nivell, sino torna Piqué, no tenen a ningú valid i els pot passar factura els escandols valencians del seu partit, i l'aparició de partits petits com Ciutadans o UPD.

- Ciudatans: no esta clar que es presenti, s'han barallat entre ells, en son pocs i mal avinguts, l'aparició de UPD de Rosa Diez els pot fer desapareixer del parlament.

- UPD: el partit de Rosa Diez, es un reagrupament a l'espanyola, mes sobiranista que el partit d'origen, sociata de tota la vida que es presenta com alternativa als partits majoritaris, comença a tenir problemes interns, es possible que a Catalunya subtitueixi a Ciutadans.

- Reagrupament: no se que passara pero per un motiu o un altre pot ser decisiu, si suma vots i li resta a ERC fara que el tripartit no sumi, pero si li resta vots a CIU pot fer que sumin un altre Tripartit o fins i tot un Tetrapartit ( amb UPD o Ciutadans) que seria ja massa nefast.

- CIU: esta a la cruïlla de tot, té un cap de llista que té la seva ultima oportunitat de ser president, si es manté o augmenta vots guanyarà segur, ha radicalitzat el discurs sobretot des de CDC per afrontar l'aparició de Carretero, sent molt més sobiranista que fa 3 anys, crec que han de centrar-se més i no patir per vots independentistes sino anar a agafar vots al PP i a gent descontenta de ERC i PSC, pesem que hi ha molts socialistes catalanistes no content amb Zaragoza i companyia que tracten el PSC com subsidiari del PSOE (Maragallistes).

Ciu es un partit de govern i 4 anys mes a l'oposició els faria molt mal a més de que començaria a plantejar-se el relleu de Mas i no estaria massa clar.

Si guanyen les eleccions i el tripartit no suma tenen moltes opcions, segons enquestes actuals, de ser decisius a Madrid un altre cop i fins i tot plantejar-se entrar al govern central i tenir finalment ministres catalans a Madrid (Montilla i Corbacho han actuat com a minsitres no catalans)

Olimpisme

Ja es una realitat, Madrid 2016 ha estat un fracas, un fracas que tothom sabia que passaria menys ells, o almenys això es el que diuen.

Esta molt clar que Madrid 2016 no tenia ninguna opció de reixir, primer de tot perque al 2012 les olimpiades seran a Londres, i clar dos vegades seguides a Europa són molt dificils, entre altres coses perque al 2020 hi ha moltes ciutats europees que volen ser-ho, i s'han resevat aquest cop no presentant-se, entre elles Paris gran favorita al 2012 que va perdre a favor de Londres per l'efecte Blair. Si analitzem que Rogge president del COI es frances esta clar que Paris té moltes opcions, hem de tenir clar que els jocs al 92 van ser a Barcelona gracies a Samaranch, ara Rogge ha cremat a Madrid la candidata que podia prendre-li els jocs a París.
Esta clar que Madrid es pot tornar a presentar, però seria injust, ja que porta 12 anys presentant-se i amb aquesta excusa invertint diner public en la ciutat, ha renovat les infrastructures totalment, ja esta bé. Ara és el moment d'altres ciutats espanyoles, Sevilla que la van fer apartar per afavorir a Madrid el 2008, o fins i tot Barcelona que ja farà 28 anys del 92.
Crec que ara es el moment que algú de Barcelona faci un pas endavant i demani els jocs del 2020, potser no tant per guanyar, ja que guanyarà paris, sino per recuperar infrastructures en l'excusa.
L'unica ciutat del món que al meu parer, li pot pendre els jocs a Paris el 2020 es Ciutat de Cap, si finalment el mundial és un exit penso que pot presentar candidatura a les olimpiades, i si Rio no es pot negar que tenia el seu dret perque mai s'havien fet a Sudamerica qui li pot negar el mateix dret a Africa?
En aquesta elecció olimpica penso que s'ha demostrat que el COI esta per damunt de politica, que van a la seva, que ja fa 4 anys es van deixar influir per Blair i aquest any no estaven disposat a caure en la trampa d'Obama, Rogge ha dirigit les votacions genialment, eliminant a Chicago a la primera ha permes que l'efecte continent es centri en Rio i no es divideixi. Madrid nomes ha tingut els vots de la vella guardia de Samaranch i cada cop en son menys.
Ara a per Barcelona 2020...
Grup de Facebook:
http://www.facebook.com/home.php?#/group.php?gid=162098122656&ref=mf

New York

29 Agost
El dissabte vam dedicar el dia per anar pel barris de Nova York,vam anar caminant per la 5º avinguda fins al Flatiron Building, vam caminar fins greenwich i el soho, chinatown i little italy.
Es un altra ciutat dins de Nova York, cases baixes, cap gratacels, son barris molt tipics i en cap de setmana et trobes sempre alguna fireta.



Per la tarda vam anar al Meseu de cera de Madam Toussant, on vaig poder fer aquesta foto.


30 Agost Diumenge
Vam aprofitar el diumenge per anar a una excursió organitzada fins Harlem, i poder veure una actuacio de Gospel en directe, a mes veure la catedral se St John Diví, passant per davant de l'edifici Dakota on vivia John Lennon. A més vam parar també al famós teatre Apol·lo de Harlem.

31 Agost
Aquest dilluns ultim dia sencer a la ciutat, mentre les meves companyes de viatge van anar a comprar els Oulets de New Jersey, jo vaig aprofitar per a anar a la ONU. Passant per la 5º Avinguda i la catedral de Sant Patrick una ultima vegada.


1 setembre
L'ultim dia pel matí vam aprofitar per fer les ultimes compres per la zona de Times Square, i com tot el bo s'caba ja teniem que anar cap a l'aeroport per tornar a la nostra vida normal.
Una cosa em queda clara , jo tornaré a NY, I love NY...

NY

Dia 27 d'Agost.
Vam utilitzar el matí per anar a fer un tomb per la 5º avinguda i arribar a Central Park, entrant en el Museu Metropolità que esta a la part est del Park. Un museu a l'alçada del Louvre, del Prado o del British. Picassos, Monets, Manets, Rembrands...



Despres vam a donar una volta per parc, increible, gran, fabulos, com a les pel·licules.
Passejar per Central Park es increible.


Per la tarda teniem concert al mitic Madison Square Garden, i concert de Taylor Swift...
Respirar l'ambient del Madison es genial, el concert va estar molt be, amb gent molt jove i bastant cridanera.







Dia 28 d'Agost
El divendres van anar amb metro cap al sud, per anar a l'illa de la llibertat a veure de mes prop l'estatua, després vam estar per Wall Street i la zona zero, que es impresionant, per despres anar cap a Brooklyn a dinar, passant pel pont famos i dinar a la no menys famosa Pizzeria Grimaldi.

Viatge a Nova York

Vam sortir de Barcelona en vol directe les 9'30 del mati del dia 25 d'agost, per arribar a NY sobre les 15 hores, gracies que teniem el hotel molt prop de l'estació de tren, vam agafar un tren des de Newar fins a la Penn Station, que esta situada baix del Madison Square Garden.
Estem a l'hotel Pennsylvania, un hotel grandios (1800 habitacions), prou arreglat tot i que un poc vell.

La primera tarda va servir per ubicar-nos, vam anar a Times Square a buscar la NY PASS, faig un parentesi aqui per recomanar a tothom aquesta targeta, t'obliga al tindre-ho pagat a anar als llocs, i nosaltres vam anar a casi tot ahorrant molts diners. http://www.newyorkpass.com/
Dir que Times Square es molt espectular, sobretot de nit, va ser el lloc mes visitat ja que estavem molt prop.
Dia 26 agost, vam decidir que per situar-nos el millor era fer un tomb en barca per tota l'illa de manhattan, pasant prop de la llibertat i per baix del pont de brooklin, el primer que veus es que NY esta rodejada de boscos, és tot molt verd.


Al baixar, vam entrar a l'Intrepid Sea un portavions a un submarí el Glover, estan expossats allà com a museu.
Despres de dinar vam decidir anar al Rockefeller center, i al seu mirador el Top of the Rocks, amb una vista d'una banda del Central Park i de l'altra del Empire State Building, esta situat al pis 70, i tot i tenir algun problema amb el meu vertigen es espectacular.


Despres vam baixar fins a l'empire state building, que es la cosa mes fotografiada ja que sempre tel trobes, jo no vaig pujar, ja tenia prou emocions fortes en l'altura per un dia, pero es genial.
Amb un sol dia ja haviem amortitzat el NYPASS i ens quedaven 6 dies encara...

Gol tv

Finalment ahir el govern Zp ha aprovat la tdt de pagament, cosa necessaria per a que els amics del president, Roures, Milikito, Buenafuente i els de Mediapro puguin començar a vendre el descodifiador a temps per al primer partit de lliga.

No se que ha passat amb la gent de Prisa, o sigui Digital +, que primer es deixen pendre la Premier i aquest any la xampions, un greu error que els dificulta competir amb el nou canal de Mediapro de pagament GOL TV.
Jo tinc Plus i m'agrada sobretot pel tema series pero es mes que possible que em decante per Goltv a l'hora de comprar un canal de futbol, ho he dit als de Digital + que , pagant el que pago pel seu canal em semblava malament tenir que pagar 15 euros mes pel Canal Liga i no m'han fet cas, malament perque hi ha gent que té el plus nomes pel futbol i perdran molts clients, haurien d'haver premiat la fidelització fent alguna rebaixa o fins i tot regalan el nou canal, es millor deixar de guanyar 15 euros que perdre un client que te'n dona 60 al mes.

Un altre tema seria que guanya el govern amb aquest amiguisme? Tots els ministres tindran Goltv gratuitament? tant que es queixaven els socilistes quant el PP va afavorir a Telefonica en el tema de les Plataformes digitals en contra de Prisa, i ara els del PSOE també fan el mateix, i també en contra de Prisa, tot i que ja no esta Polanco, que estic segur que les coses haguessin sigut molt diferents...

Nova York

A l'escriure aquestes linees falten menys de tres setmanes per emprendre el viatge a Nova York.
La veritat es que en aquest moments ens moro de ganes d'arribar-hi
De estar ja passejant per la cinquena avinguda, anar a l'estatua de la llibertat, veure el solar del WTC, i altres coses que sugur que farem.
Però el que de veritat m'ilusiona es anar al concert al Madison Square Garden de Taylor Swift el dia 27 d'agost, ja per veure un lloc magic com el Madison, i sobretot per veure a una cantant com Taylor, que com ja vaig comentar es una passada.
Ja contare com ha anat.

Finançament

L'altre dia parlava de la crisi i com d'equivocada s'ha afrontat per part dels diversos governs que ens governen. Un dels punts més candents en la politica catalana dels ultims dies ha estat el tema del finançament autonomic, i del català com a font de conflictes.

El govern espanyol protegits per la conjuntura econòmica ha volgut negociar a la baixa les xifres, els nostres governants preocupats de la poltrona no han dit ni mu, ens venen les mateixes xifres que fa uns mesos els donava el soso del Solbes, però aqueta vegada en un llacet i presentades per la Salgado, i van i les acepten, no sigui cas que haguem posar-nos forts i Zp ens renyi.

El problema fonamental de tot això es que les xifres ja s'havien negociat en anterioritat en un paper (ara mes que mai mullat) anomenat Estatut de Catalunya, alli ja marcava com havia de ser el finaçament almenys uns minims. Aquest Estatut el va refrendar el poble de Catalunya en votació, ja no es el parlament, és el poble directament, per tant per mi no defensar l'estatut es ser antidemocrata radical, i que han fet els amics del Tri, passar-se l'estatut pel forro, per tant passar-se al poble de Catalunya pel forro també.

El Tri parla sobretot de xifres per donar a entendre la gran feina feta en la negociació, home, només faltaria que les xifres fossin mes baixes que les que va negociar Pujol fa anys, el problema es que no arriben a ser les de l'estatut.

Si no hi hagues estatut les xifres podrien passar per bones i tot, cuidado, perque alguna lectura, algu ja diu que no, que els han enganyat i que serem encara mes pobres que abans, no se, peró puc aceptar que son mes però no millors; ja que si totes les comunitats acaben reben mes diners alguna cosa falla, per jo tindre mes diners percentuals algu ha de rebren menys, i del que ens queixem els catalans es de pagar amb els nostre diners les coses d'Andalusia i Extremadura, per tant si aquests encara cobren del que nosaltres paguem algo falla.

La conclusió, el que falla es el govern d'esquerres, que el que vol es no fer enfadar al jefe, i tant li fot el nostre pais, com anirà en contra Montilla de la seva terra d'origen?

Crisis...

Si estem en crisi, almenys això diuen, perque la gent continua marxant de vacances com abans, com sempre, potser ara s'ho miren més alhora dels gastos, però marxa marxen igual.

Sobre la crisi econòmica s'han dit moltes coses, alguns ja fa anys que les diuen, com per exemple el memorable Leopoldo Abadia que fa anys que va anunciant la crisi ninja, i explicant-la de forma planera.

El més greu de la crisi a l'estat espanyol va ser la seva negació durant mesos, i algunes mesures populistes (eleccions) però poc adients a la crisi, com els 400 euros.

Altres paisos si que van fer els deures i ara estan millor preparat per sortirse'n que els espanyols, una llastima perque veniem d'uns anys d'abundancia econòmica que si agessim ahorrat, ara podriem fer politiques més agressives contra la crisi, i no basar-ho tot el PlaE, o Z.

Part de culpa de com estem la tenen els governs, i ara el socialistes manen a tot arreu, per tant la crisi es culpa dels socialistes, potser no del seu inici, però si de la seva evolució.

Parlem de Catalunya, hem fet un estatut que en aquest moment nomes serveis com a paper de WC per al senyor Montilla, Zaragoza i companyia, acorden amb els seus amics del PSOE un finançament que podria ser bo en altres circumstancies, però que queda lluny de l'acordat a l'estatut, votat per tots els catalans, per tant es un acord ilegal.

A més estan les ERO de les multinacionals, ara el més greu esla de NISSAN, encara recordo a Montilla i Carod anant a Japó per evitar-ho i venent-nos que havia estat un exit, gastant-se un paston diari

Futbol i altres...

Sembla ser que aquest es un any Floretino, les noticies de les cadenes espanyoles només parlen del madrit i els seus fitxaxes, cosa que ha fet que fins i tot algun bisbe hagi dit la seva.

No vull entrar en valoracions econòmiques, de si Cristiano es car, de si Kaka no val 70 milions, el fet, és que s'han pagat aquestes quantitats, fent que el mercat hagi pujat de preu a tots els fitxatxes, creant inflació.

Sobre el Barça, a mi personalmet tindre a Zlatan a l'equip em sembla una passada, Eto'o ho ha fet bé, però crec que Zlatan si es porta bé pot ser genial.

El que esta clar es que la temporada que es espera serà trepidant, el mal es la manipulació informativa, es penós el tracte de superequip que li donin al maligne (madrit), alguns informatius que s'ho facin mirar, mesclant nacionalsocialisme espanyolista en esport. Les retransmissions de les paxanges estiuenques són vomitives, semblen (en perdó) una gran felació al Florentino.

Despres està el nostre insigne president, Laporta, soc dels que pensa que el barça guanya el triplet a pessar del president que té. Ara vol vendre el Miniestadi quant abans a la oposició era el que anava en contra, no podem estar venent patrimoni heredat de la epoca de Nuñez i maquillà els numeros, perque el patrimoni s'acava.

Bé l'any que ve venen eleccions. no se si ha de guanyar Soriano o Rossell o el dofí de les americanes, però al meny ens deslliurarem del Laporta, el pitjor president en millors resultats de la historia de l'esport mundial...

Taylor Swift es una diosa

Poques vegades a la meva vida m'ha passat que veient una actuació o sentint una canço t'agradi tant que vulguis inmediatament saber d'aquell cantant.
Recordant altres cops, puc dir que ja em va passar algo paregut fa molts anys quant vaig sentir per primer cop a un programa del Canal 33 un grup irlandes que eren uns germans anomenats The Corrs, ningú els coneixia i jo ja em vaig comprar el seu primer K7, fa temps encara anaven els K7.
Una cosa pareguda em va passar l'altre dia, veient el Saturday Night Live, l'americà, no la copia barata que fan a Cuatro, perque es una copia, han copiat gags exactament, però d'això en parlere un altre rato, ara centremos en Taylor; el fet es que veient el programa veig que actuar una cantant jove i rosa, sense donar-li més importancia, fins que la sento cantar i m'agrada, inmediatament la busco a la red i descubreixo un disc que esta realment be, cada cançó es millor que l'anterior. descobreixo que això que jo penso a Estats Units i Anglaterra ja es vox populi, que es una de les cantants amb més talent i que es una de les candidates a ser la nova reina del pop, tot i que ella es cantant country, entrant a la seva web i al facebook descobreixes que realment es una persona molt normal, gens diva, que escriu totes les seves cançons i que en aquest moments el més sorprenent és que només té 19 anys.
Recomano a tothom que escolti alguna canço de Taylor.

OBAMA

Ja està Estats Units ja té president, el priemr president de color de la seva història.
Per ara en els nomenaments s'esta veient que vol fer un govern estable, a vere si són certs els rumors i Hillary acaba sent secretaria d'estat, seria una bona noticia, a més que una bona injecció de moral per als democrates de cara a la reelecció d'aqui a 4 anys al tenir el partit més unit que mai.
Als republicans els queda un llarg camí pel desert, o aposten per tornar als postulats de la dreta radical o intenten alguna esmena a la cosntitució per a que Arny ( Arnold Schwarzenegger) governador de California pugui ser president, ja que és l'unic republicà amb opcions avui en dia.

Sor Maravillas

Fa dies que al parlament espanyol (a falta de coses més importants de fer) s'està discutint sobre la col·locació d'una placa per conmemorar que en aquest mateix edifici va nèixer una monja que va ser canonitzada per l'esglesia fa anys.

Primer de tot dir que la monja Sor Maravillas era carmelita, i es va caracteritzar per mantenir les normes estrictes dins l'ordre. També que va viure i lliutar pels mes pobres de Madrid, fundant nous convents

Finalment la placa en honor a aquesta monja no es possarà, ja que la mesa del parlament s'ha fet enrrera davant de l'allau de crítiques dels progres d'esquerra que ha tingut, gent de IC, PSOE i ERC han estat molt critics en el fet de possar una placa per recordar el lloc on va neixer.

I això jo em penso que es un fet molt greu, ja que es jutja a aquesta persona per raó del seu credo, cosa que la Constitució Espanyola no ho permet, ja que estic segur que si la persona que va neixer a l'edifici del congrés hagués estat infermera o mestra, no hi hauria cap problema i la placa ja estaria penjada i els d'esquerra serien els primers en voler-se fer fotografies amb ella.

Per tant l'unic que els incomoda són els hàbits. Greu.

Eleccions Estats Units

Queda un mes per les eleccions als Estats Units, cada cop la campanya es va fent més agressiva sobretot per part republicana que són els que van per sota a les enquestes.

Jo ja vaig dir fa uns escrits que jo preferia a Hillary com a candidata democrata a les eleccions, tot i això crec que Obama pot ser un bon president.

Analitzem un poc els dos tickets electorals: mentre els democrates, tot i estar més ansiosos, ja que fa 8 anys que no manen, estan fent les coses bastant bé, l'elecció del candidat a vicepresident ha estat al meu entendre un gran encert, tot i que jo no coneixia a Biden, se sap que es un expert en politica exterior, que podia ser el més fluix d'Obama, ideologicament estan prou conjuntats, tot i que a les files democrates tampoc es tant important, per tant el ticket ha cobert les mancances.

En canvi en la part republicana, crec que ha estat un greu error l'elcció de Sarah Palin com a candiadata a la vicepresidencia, primerament perque aquesta senyora, pot saber molt d'Alaska però del que es cou a Washington no en té ni idea, el vicepresident als Estats Units és una figura important en la relació amb el congrés i el senat, al meu entendre un governador pot ser un bon president, ja que sap gestionar però no un bon vicepresident. A més a nivell ideologic penso que és una concessió de McCain als consevadors del seu partit, que recordem han estat governant durant 8 anys amb Bush, quins vots li aporta Palin a McCain, per a mi cap ni un, McCain es un candidat situat a l'esquerra del partit republicà, per tant podia guanyar vots democrates descontents, els seguidors de Hillary per exemple, però la forma de pensar de Palin evita això.

Amb tot això no vull dir que els democrates ho tinguin guanyat ni molt menys, encara queda algun debat més, crec que demà, i Obama ha de fer-ho bé si vol arribar a la Casa Blanca.

Com a curiositat dir que el dia 14 surt a la venta la setena i última temporada de la que potser sigui millor sèrie de televisió de sempre, El Ala Oeste de la Casa Blanca, en aquesta sèrie, un senador jove desconegut, d'una minoria etnica, s'enfronta a un candidat republicà mes vell, tirant cap a l'esquerra dels republicans, us sona la història? doncs els productors i guionistes de la serie la van escriure l'any 2005, i es van fixar en un jove senador de nom Barak Obama, per crear el seu candidat Mathew Santos.

La serie acaba bé per a Santos, fa uns episodis ho vam vere a AXN, serà igual per a Obama?

F18 damunt Tortosa

Ahir a la tarda es va produir un fet destacable a la nostra ciutat, tothom en un moment donat va mirar cap al cel ja que el soroll que es sentia t'obligava a mirar-hi.

Un parell de F18 de la força aerea espanyola sobrevolaven Tortosa fent varies passades dins els actes organitzats per la Lliga contra el cancer.

Feia temps que a Tortosa no veiem un espectacle aeri, des del temps de l'anyorat Comandant Anguera que amb els seus vols rasants saludava la seva família tortosina, que no veiem avions de combat tant a prop.

Llastima que pel vent no es va poder fer l'altra part de l'exercici que era una exhibició de paracaigudistes.

La veritat es que només mirant-ho de prop pots comprendre la magnitud del poder d'aquests aparells, només cal imaginar els sons d'un bombardeig, si només passant ja et posaven la pell de gallina imagineu atacant, en un bombardeig

L'exercit espanyol en aquest moment disposa de 72 aparells d'aquestes característiques, i els pilots són dels que tenen més experiència en tot el món. S'on els avions més moderns de l'exercit espanyol juntament amb els nous eurofither.

Festa del Renaixement...

Aquest ha estat el primer any que he participat d'una forma activa en la Festa del Renaixement, i ha estat amb l'Associació de Voluntaris de la que forma part, els que organitzem el parc de Nadal de Tortosa, Nadal Jove.

El fet de no participar anteriorment ve donat, que els primers anys de la festa jo no estava per Tortosa, sempre m'agafava de camp de treball, i mai em vaig sentir totalment identificat en ella.

Per tant fins aquest any només era un espectador més de la mateixa, el canvi s'ha produit entre altres coses perque, aquets ha estat el primer any que ens han demanat ajut i ens han propossat participar com associació.

Finalment els voluntaris del Nadal Jove ens hem ocupat de fer tallers i titelles per als mes petits.

Penso que en general les activitats han anat prou bé, les titelles eren molt destacables, i els nois que les feina anar, Marc i Jordi amb l'ajuda de Fran al final es poden dedicar a ser titellaires professionals.

La festa l'acaves molt cansat ja que estas moltes hores, jo per exemple en tot el cap de setmana només anava a casa a dormir i no massa hores.

Ahir, a més els voluntaris van sortir a la desfilada del renaixement portant a les titelles i rebent el reconeixement de tota la ciutat de Tortosa que estava al carrer.

Aquesta setmana suposo que valorarem junts l'experiencia pero penso que amb unes petites coses que han fallat, hem pecat de novatos, la valoració serà positiva i l'any vinent repetirem amb més ganes.

Ara a nosaltres ens toca preparar la nostra veritable festa, que és el Nadal Jove i ja hem començat a parlar amb l'Ajuntament perque sigui un gran parc de nadal...

Indiana Jones i l'ultima creuada

Pel·licula de 1989, que segueix narrant les aventures de l'aventuré Indiana Jones

Hi ha dos fets fonamentals en aquesta peli, el primer és el proleg amb el desventurat actor River Phoenix fent de Indiana jove, amb una trepidant escena, i l'altra és l'aparaició del pare de l'Indy en la figura de Sean Connery.

Dona la casualitat que Harrison Ford i Sean Connery es porten només 12 anys o sigui que la paternitat queda un poc descartada, però amb la imatge amb barba, que va estrenar a La caza del Octubre Rojo (que properament en parlarem) dona el pego perfectament.

La historia recupera als nazis com a rivals, i l'objecte buscat en aquesta ocasió no es altre que el calze de Jesucrist a l'ultim sopar, el sant grial.

És una pel·licula trepidant, i amb molt sentit de l'humor, els gags amb el pare són molt bons.

Algunes de les escenes es van gravar a Almeria.

Politica i Dona.

Avui el món de la política viu en un moments de canvis, s'han produit els congressos generals dels dos partits majoritaris a nivell estatal i ara es prepara el de Convergencia.



El que més m'ha cridat l'atenció en els canvis que s'han produit és l'ascens a la secretaria d'organització tant del PP com del PSOE de dues dones. Es casualitat aquest fet?

En la meva opinió no es casualitat, com tantes altres coses en política, el fet que el PP, el partit conservador elegueixi a una secretaria d'organització va fer que el PSOE es veigues obligat a fer el mateix, ojo sense treure cap merit a ninguna de les dues dones, tot i que em queda el dubte de si fossin homes amb la mateixa preparació i formació en aquest moment, els haguessin elegit?

Al meu parer el gran exit de les politiques d'igualtat serà quan no es necessitin aquestes polítiques, i aquesta premisa no se si es compartida per la majoria de la gent que treballa en aquests departaments. Fa falta un ministeri d'igualtat? No seria millor potenciar el ministeri d'educació en ensenyaments sobre la igualtat?

Jo no estic a favor de la descriminació positiva, tot i que penso que a vegades estas obligat a fer-la, però ha de ser d'una manera puntual en el temps, per tant estic en contra de les politiques de cupos, la famosa llei de paritat penso que no és positiva.

Hem d'arribar al moment es que no es miri si un és home o dona, que se'l valore per la seva valua politica o personal no pel sexe, i si en alguna llista electoral hi ha 70% de dones o homes perfecte.

Indiana Jones i el Temple Maleit

Semblo Antena 3 aprofitant l'estrena de la nova de Indy per parlar de les antigues.

Era l'any 1984, havien passat tres anys des de la primera aventura de l'Indianan Jones a la busqueda de l'arca perduda, va ser una història que va encantar a la gent.

Per donar-li un toc més exotic que a la primera part es porta al protagonista fins a la India, amb un antagonista de luxe amb el monjo seguidor de Kali, Mola Ran, que tenia l'afició de arrencar el cor a la gent, penso que es un dels millors dolents de la història del cine.

Per donar la replica a Indy, es va contractar a Kate Capshaw, una actriu rossa que donava al seu personatge moltes dosis d'humor, el més destacat es que aquesta noia finalment es va casar amb el director Spilberg, que va arribar a dir en broma que molt heroi indiana però fionalment qui es va quedar amb la noia va ser ell.


L'actor Harrison Ford durant el rodatge de la pel·licula va patir una hernia que el va fer deixar el rodatge uns dies, diuen que va ser per pujar a elefant.

Durant el rodatge es va descobrir que la Kate tenia molta por a les serps, i va deixar de gravar algunes escenes amb serps, pero a canvi va gravar les escenes amb insectes que hi ha a la peli.

Es va montar tot un pont de corda uns inginiers que treballaven a una presa allà prop, el pont es verdader, i el director Spilberg no es va atrevir a creuar-lo ja que té vertig, com jo, en canvi l'actor Harrison no tenia cap problema.

Es una pel·licula més fosca que l'anterior però no deicxa sde ser una aventura trepidant, a mi m'agrada el to més obscur que agafa, no es tant per a nens(del que peca penso la, arrel d'aquesta peli es va crear la nominació de 13 anys per veure pelis.