Primaries demócrates

L'altre dia va ser el super-dimarts als Estats Units, els democrates es van decantar, sobretot als estats grans per Hillary Clinton, tot i que Barak Obama, va mantenir la distancia i les coses encara estan obertes.

Fredament podem dir que estaria molt bé que guanyes Obama les primaries, però no el veig preparat per enfrentar-se als republicans en les eleccions, ja que considero que està massa a l'esquerra per poder guanyar les eleccions generals.

Crec que Hillary, tot i no tenir una omatge tant bona com Obama, esta més preparada i es més pracmàtica per poder guanyar vots als votants més indecisos, la gent que dubta si vota demócrata o republica no votarà mai a Obama, ja que és massa radical.

Jo sempre he dit que vull votar a les eleccions amaricanes , i vull votar a Hillary per que sigui la primera presidenta de la historia.

Espero que la gent voti a Hillary i pugui guanyar al Mcain i tornar a tindre una presidencia democrata, on el més important no és a qui es bombardeja sino les becaries...

19. 55 dias en Pekin

Pel·licula de l'any 1963 protagonitzada per un trio de luxe, Charlton Heston, Ava Gardner i David Niven.

Conta la historia de la revolta dels boxers i com les delegacions extrangeres s'uneixen per combatre als chinesos nacionalistes.

Aquesta es de les pelis que es van gravar a Espanya pel gran productor Samuel Bronston.

Un clàssic d'aventures, per passar una bona estona.

Gasol un Laker

Ahir va saltar la noticia, Pau Gasol, possiblement el millor jugador espanyol de la història, fitxa pel Lakers. Crec que per a ell és una gran noticia ja que per primera vegada, a la NBA, estarà en un equip guanyador, al costat d'una super estrella com Kobe, lo que vol dir que no tindrà que assumir tanta responsabilitat com a Memphis. I també per primer cop tindrà un entrenador dels bons, casi res, Phil Jackson, el senyor del anells, que segur que li traurà el millor profit tàctic a Gasol.
Lo negatiu és per una banda Navarro que es queda sol a Memphis, però només serà aquest any ja que crec que l'any que ve els equips de la NBA se'l rifaran. I Marc Gasol del que ara tenen els drets els Memphis, depenent de com vagi la renovació del Grizzilies, pot ser serà bo per a Marc el canvi ja que al menys en un equip nefàs com aquest tindrà minuts.

PD. quan estic escrivin aquestes linies només queda 1 dia 12 hores i 8 minuts perque comenci la Super bowl, espectacle garantizat. A vere si els Patriots tornen a guanyar un altre cop i aconsegueixen la temporada perfecta...

Llei de la dependencia?

Fa dies que volia trobar el moment per escriure aquestes linies, però fins avui no he trobat l'ocasió.
Des de finals de l'any passat soc el gestor de la dependència del Baix Ebre, això vol dir que a les persones que les han valorat amb un grau de dependència, després de fer la seva sol·licitud els faig una visita a domicili i els gestiono els diferents ajuts de la llei.
El problema me'l trobo quan la gent compara els que jo els ofereixo, ni més ni menys que el que disposa la llei, del que senten i veuen per la televisió, en la precampanya del govern espanyol per tal que tothom vagi a votar a zp.
La llei es un primer pas, la gent depenent rebrà uns ajuts que fins ara no tenia, però la llei es queda molt curta en quant als ajuts per la gent que té a les persones a casa, a les nostres terres el 90% de la gent.
El problema es de xifres, a la tv i a algun anunci a la premsa escrita prometen ajuts de 800 euros, sense especificar res més, i això no és cert, hi ha moltes "is" quan en realitat hauria d'haver "os", o tens un ajut o en tens un altre, als anuncis sembla que els pots tenir tots.
I els 800 euros son per a ajuts molt especifics i no per a tothom, l'ajut econòmic més generalitzat serà de 487 euros i això en el grau III nivell 2 o sigui les persones més depenents, els de nivell 1 persones depenents però no tant, tenen 390 euros, si analitzem que casi totes les persones depenents ja cobren el suport economic de la Generalitat de 240 euros, i que no es compatible amb la dependencia feu numeros, les fabuloses ajudes de la dependencia es queden en 247 euros i 150 euros al mes, mentre els anuncis segueixen oferint els 800 i pareix que sigui una sort tenir una persona depenent a casa...

Nadal Jove 2007

Com qui no vol la cosa ja ha passat el nadal, i amb ell el parc de nadal de Tortosa el Nadal Jove, que tinc el plaer d'ajudar a organitzar des de fa la pila d'anys.
Aquest ha estat un Nadal Jove especial ja que canviaven el lloc on es feia, passavem del parc municipal al pavelló firal de remolins, i crec que el canvi ha estat encertat, tot i que els ultims dies de preparació semblava que no arribariem, al final ha sortit un saló digne, del qual els nens crec que han pogut disfrutar i xalar durant aquests dies.
Sembla que no però més de 100 persoens treballen cada dia per tirar endavant el nadal jove, la gran majoria joves voluntaris, que deixen les vacances de nadal a un costat per estar amb els nens.
Hem tingut més gent que l'any anterior, i crec que em possat la primera pedra per fer un certament a l'any 2008 molt millor, ara ja sabem com fer-ho, ara es quan ens hem de mirar en altres salons nadalencs molt més consolidats com el de Reus, que tenen pavelló firal com el nostre.
Ara no tinc ganes de parlar del pavelló firal, que ho faré un altre dia, ja que "no es oro todo lo que reluce" ni molt menys, però això ja és un altre tema...

Los cañones de Navarone

Aquesta pel·licula de l'any 1961, conta la història de la II guerra mundial quan els aliats han de retirar-se d'unes illes greges i no poden fer-ho per la existencia d'uns grans canon alemanys que bombardejen tots els vaixells que es posen a tir, finalment s'envia a un comando per a destruir els canons.
La pel·licula està protagonitzada per un pante majestuós d'actors, sobretot Gregory Peck i Anthony Quinn.
Va ser candidata a varis oscars de la academia i finalment en va guanyar un de tècnic.
Molt bona per passar un bon rato veient una bona pel·licula de comandos, que va fer apareixer altres pel·licules semblants com Fuerza 10 de navarone, protagonitzada per harrison Ford.

Antoni Bassas

Aquesta setmana el Sr. Joan Ferran, portaveu adjunt del parlament del PSC, ha fet unes declaracions criticant durament el nacionalisme de Tv3 i de Catalunya Radio, i ha criticat fortament al periodista Antoni Bassas, conductor del programa El Matí de Catalunya Radio.

Parlar de l'Antoni Bassas és parlar segurament del periodista amb més pretigi de Catalunya, i un dels pocs que es manté a Catalunya Radio després de la neteja étnica que va fer el PSC i el tripartit, i es va mantenir perque era el lider d'audiencia i ho continua sent.

Molts matins si estic al cotxe sintonitzo la radio i em surt l'Antoni amb l'informació i l'opinió, sempre amb educació i sense faltar a ningú, res a veure amb altres periodistes d'altres cadenes que deuen agradar més al Sr. Ferran com la COPE.

El que no entenc es que encara ens intenten dir que PSC i PSOE son coses diferents, que el PSC té unes connotacions nacionalistes catalanes, quan un dels seus membres fa declaracions que hagues firmat qualsevol de la COPE i que només han aplaudit la gent del PP i Ciutadans, i clar està, el presidente José Montilla.

Espero que Antoni Bassas continui fent el programa que fa, i que la censura que li volen aplicar els faci mal als que la volen aplica que semblen més feixistes que no pas socialistes.

Fins ara Tv3 era la teva, ells volen convertir-la en la seva, com han fet ja amb tv1, volen que les televisions públiques siguin governamentals, que segueixin els dictats del govern com ho fa Canal 9 o Telemadrid, però es clar si fem les coses igual que el PP, que diferencia al PSOE del PP? Jo pensava que l'esquerra feia les coses de manera diferent peró en personatge com el Joan Ferran ja es veu que no.

17. Dirty Dancing

Aquesta és una pel·licula de l'any 1987 que ens va marcar bastant a la gent de la nostra generació que ara rondem els 30, ja que ens va agafar en plena adolescencia.

El que més es recorda és la seva magnifica banda sonora o hauriem de dir recull de cançons, que li van permetre guanyar l'oscar aquell any.

Dels actors Patrick Swayze es va convertir en estrella a partir d'aquí, tot i que li duraria pocs anys la fama, va arribar a la cúspide de l'estrellat uns anys més tard amb Ghost.

L'altra protagonista la Jennifer Grey, nunca más se supo.

Ens explica la història de baby una noia de 17 anys molt inocent i el seu despertar sexual a les mans del professor de ball, i com inicien una relació arrel del ball.

Jo personalment li tinc un carinyo especial a n'aquesta peli ja que va ser una de les primeres que vaig tenir en video.

Tot i que els pentinats ja ens poden semblar un poc nyonyos, eren els 80, la música encara ara es fabulosa, especialment les cançons The Time of my life i She's like the wind interpretada aquesta pel mateix Patrick Swayze.

Recomano tornar-la a veure per reviure aquells estius especials de la nostra adolescencia.

16. Notting Hill

Pel·licula de l'any 1999, que protagonitzen Julia Roberts i Hugh Grant, amb els mateixos creadors de Cuatro bodas i un funeral.

La pel·licula tracta sobre la possibilitat de l'estrella de cine més gran del món s'enamori d'un noi qualsevol del carrer i anglès.

La pel·licula va suposar la presentació de l'actor Rhys Ifans, un desconegut fins aleshores que a partir d'aquí ha tingut continuitat en el cinema.

La pel·licula és típica de l'humor anglès amb moments molt divertits, com quan va a sopar amb els amics, o totes les escenes del company de pis.

Crec que tots hem somiat alguna vegada que ens passi una cosa com aquesta, amb Julia Roberts, amb Natalie, amb Keira, però a data d'avui encara no m'ha passat, no perdo l'esperança.

Molt recomanable per passar una estona divertida.

15. La lista de Schindler

Continuant amb les pel·licules impresindibles, avui torno a parlar-ne d'una del director Steven Spilberg, però en aquest cas en la seva versió més seriosa.

La Lista de Shindler és una pel·licula de l'any 1993, va guanyar finalment 7 oscars de l'academia, entre els quals estaven el de millor pel·licula i millor director.

Està protagonitzada per l'actor Liam Nesson, que fins aleshores només havia fet pel·licules com a secundari, i era un deconegut, i per això el va elegir Spilberg. També participen Ben Kinsley aquest sí que era més famós ja sobretot per la seva interpretació de Gandhi, i Ralph Fiennes també un altre actor que és va fer famós arrel de la seva interpretació del nazi director del camp d'internament.

La història ens conta com un empresari txec i catòlic que pertany al partit nazi, contracta a mà d'obra jueva, per ser la més barata, i com cada cop més s'interessa pels seus treballadors sobretot arrel de veure quins erà el seu final si no fa alguna cosa. Aquesta transformació en la pel·licula es pot veure sobretot en l'escena de la nena petita amb la xaqueta de color roig, l'única imatge a color de tota la filmació ja que la pel·licula és en blanc i negre, per donar més realisme i intensitat.

Oskar Schindler i la seva història van ser certs, a la pel·licula al final es veu als descendents dels jueus que formaven la llista, més de 6000 ens diu Spilberg.

Com a curiositat quan es veuen caminar a tots els supervivents actuals, un d'ells, el de la fotografia és el mateix Steven Spilberg, sense barba clar.

Una altra escena fabulosa es quan Stern el contable està teclejant la llista, i possant més i més noms i se n'adona que el que està fent Schindler es comprar la llibertat d'aquestes persones i li diu la frase " aquesta llista és el bé absolut, al voltant dels seus marges està l'abisme"

Qui salva una vida salva al món sencer.

A partir d'aquesta pel·licula s'han creat fundacions per a conservar els records del supervivents de l'holocaust jueu.

És impresindible veure aquesta pel·licula, hauria de ser obligat. No defrauda gens, que gran és Steven...

Internet

L'altre dia vaig fer algun comentari sobre el Klan.

Avui navegant he trobat aquesta foto que crec que es genial, d'una secció fins ara desconeguda del Klan.

Com podeu veure es la secció gay, negra i jueva del Klan, fantastic.

Els bascos i Magdalena

Ahir al parlament espanyol es va viure una sessió bastant moguda.

Per una banda CIU i el PP i ERC van votar a favor d'una proposta de IU de reprovació de la ministra de foment, cosa que no és massa habitual. Per l'altra el PNB i el BNG van votar a favor de la Magdalena i del PSOE sense tenir en compte altres consideracions, casualment els dos partits actualment governen gracies al PSOE.

Aquí ningú es rasga les vestidures, a CIU durant els anys que donava suport al PP no li deixaven passar ni una, ara el PNB a canvi del suport encara treurà més benefici econòmic del que té, que el té tot.

Per a quant ens sentarem a parlar de les balances fiscals? Per a quant Catalunya tindrà el mateix que tenen els bascos? Per que no podem disposar del que nosaltres cotitzem? A nosaltres des de la meseta ens tracten d'insolidaris per demanar el que es nostre, als bascos no s'atreveixen a tosir-los no sigui que s'enfadin.

Al Pais Basc es impensable un caos com el que ens afecta a nosaltres aquest dies.

Mentre Barcelona i Catalunya s'afona els grans catalanistes del PSC, que són un partit propi (je, je, je) no són el PSOE voten a favor de la Magdalena, en contra dels entiment del poble català, després critiquen a altres per demanar el dret de decidir.

I mentre la protagonista en questió té massa feina anant a la peluqueria, ja que es veu que n'ha possat una al ministeri, i fa tard al debat del parlament. Dimissió ja!!!

14. Gladiator

Pel·licula de l'any 2000 dirigida per Ridley Scott, i que va recuperar el genere dels romans per al cinema.

Està protagonitzada pel fins a n'aquell moment, casi desconegut Russell Crown, que a partir d'aqui es cotitzaria com un dels actors més importants actualment. També actuen Joaquin Phoenix, Connie Nielsen, Richard Harris, Djimon Hounson i Oliver Reed.

Com a curiositat dir que Reed va morir durant el rodatge de la pel·licula havent begut un munt d'alcohol.

Va gunayar 5 premis oscar, entre ells el de Millor Pel·licula i Millor Actor, injustament no li van donar el de millor director a Ridley que va anar a parar a Steven Sodenbergh per Trafic.

La pel·licula conta la història de Maximo un general romà a les ordres de Marc Aureli l'emperador i com es traicionat pel fill d'aquest que mata a el seu pare per ocupar el seu lloc, i com després de morir la seva família es converteix en gladiador i vol aconseguir la venjança.

Hi ha varios gazapos importants en la pel·licula, com en la primera batalla que es veuen fletxes romanes clavades al terra sense haver començat la batalla, al coliseum es veu una bombona de gas en un dels carros quan xoca amb la pared.

El general Maximo si que va existir en la realitat i va substituir a Comodo com a Emperador en una revolta de les tropes, cosa que a la pel·licula no s'arriba a fer ja que maten al seu criat.

Molt destacable també és la música d'aquesta pel·licula també incomprensiblement no va guanyar l'oscar la banda sonora de Hans Zimmer, que és fantastica, guanyant al final la de Tigre y Dragón, que la veritat no recordo ni com sona.

Molt recomanable, a mi m'encanta com a pel·licula, per a veure cinema de qualitat.

13. E.T

Corria l'any 1982, Italia acabaria guanyant el mundial disputat a Espanya, a Eurovisión anava una tal Lucia que acabaria la 10ª, però la gent de la meva generació el que més recordem d'aquell any va ser aquesta pel·licula, una de les primeres experiències cinematogràfiques de la meva vida, jo tenia 5 anys.

La pel·licula dirigida pel gran Steven Spilberg, qui es va inventar aquets extraterrestre simpatic, canviant la idea de alienigena que fins a n'aquell moment tenia tot el mòn.

La història ens explica com uns extraterrestres arriben a la terra per estudiar unes plantes i se'n deixen a un, ET, que fa cap a la casa d'un nen, Elliot. I com aquest nen amb l'ajuda dels seus germans i amics aconsegueix que ET pugui avisar als seus i tornar amb ells.

Com a curiositat podem dir que la frase més recordada de la pel·licula "telefono mi casa" és una mala traducció a l'espanyol de la versió original.

Dels seus actors i actrius només Drew Barrymore ha tingut una continuitat en el cinema i passant per les drogues.

Va ser la primera pel·licula produïda per la productora de Spilberg Amblin, que té com a simbol el nen volant amb la bicicleta.

És una de les pel·licules més taquilleres de la història, en el seu estreno va estar un any en cartell.

Tot i ser nominada a 9 oscars, només en va poder guanyar 4, en els apartats tècnics i en la fantastica música de John Williams, ja que l'academia no es va perdre seriosament a Spilberg com a director fins a la Llista de Shindler (pitjor va ser, uns anys després el cas del Color Purpura nominada a 11 oscars i sense guanyar-ne cap)

És molt recomanable per a veure amb tota la família.

12. Doce hombres sin piedad

Pel·licula dirigida per Sidney Lumet, va obtindre 4 nominacions als oscars del 1957.

Esta protagonitzada pel gran actor Henry Fonda.

La pel·licula tracta sobre un jurat en un cas d'assessinat, i com han d'arribar a un acord unanime, tots estan en un principi d'acord en la culpabilitat de l'acusat menys el jurat numero 8 (Fonda), que poc a poc amb raonaments anirà fent canviar d'opinió a la restad el jurat.

És una bona pel·licula per veure els diferents rols del lideratge, els liders formals i informals, el lider democratic i autoritari.

També podem veure com canvia una decisió de ser pública a ser privada, i com afecta la pressió grupal.

Una pel·licula molt interessant i que fa passar una bona estona.

Llibertat d'expressió 2

Fa uns mesos en aquest blog escrivia un comentari sobre la llibertat d'expressió arrel del segrest de la revista El Jueves, avui vull tornar a tocar el tema en un context totalment diferent.



Aquest cap de setmana es feia a Barcelona una conferència d'un dels caps visibles del KKK, Ku Klux Klan. Finalment per problemes d'ordre públic no es va poder fer, cosa que trobo bastant lamentable. A mi m'hagués agradat sentir la conferència, volia veure quines idees té aquest tipejo. Com vaig dir fa uns dies, llibertat d'expressió es permetre que el que pensa de forma diferent a tu pugui opinar lliurement, i en aquest cas no ha estat possible.

Aquest senyor ha comés algun delicte? Si ho ha fet que el detinguin, si no que el deixen parlar, si quan esta parlant comet algun delicte, com incitar a la violencia o conspiració per cometre un delicte, que el detinguin, si no que el deixin parlar.

Crec que la majoria de les idees d'aquesta persona es desqualifiquen per si soles.
Però pel que es veu hi ha altres idees que poden fins i tot ser interessants, com alguna informació sobre els lobbys jueus dels Estats Units i el seu poder en el mòn.

Aquí entrem en el problema que tenen els demagogs, com per exemple en aquest país la gent de la COPE o de Libertad Digital, que quan parlem d'alguna cosa seriosa i certa no els fa cas ni Deu, i aixó que el tenen al seu favor, el mateix passa amb el senyor aquest del KKK.
Hem de saber diferenciar bé les noticies que són verídiques de les que són demagogiques, al senyor Jimenez los Santos, el podem escoltar o lleguir cada dia, en canvi a aquest home no l'hem pogut escoltar.
Sobre la gent que es manifestava, segurament som d'un pensament semblant en quant a les idees que té el KKK, però crec que els perden les formes. Sempre que es manifesten en contra d'alguna ideologia s'acava la cosa en violencia. Jo hagués anat a sentir a l'home aquest i despres l'hagués pogut criticar en fundament, donant uns motius raonats. Ara l'han convertit casi en un martir, sense saber el que pensa, segur que hem conseguit el que pretenia, sense dir una sola paraula, s'ha sortit en la seva i no el podem rebatre en raonament perque no sabem el que pensava dir.
Llibertat d'expressió tant si ens agrada com no, i si en la llibertat d'expressió es comet algun delicte que actiu la justicia.
P.D. quan parlo de delictes no em refereixo als pobres dibuixants del Jueves, que hauran de pagar 3000 euros per un dibuix, en canvi aquestes setmanes s'ha dit de tot de l'infanta i marichalar i ningú ha denunciat res.

Los japonesos estan bojos: el Kancho

Avui navegant per internet he trobat una tradició dels nens japonesos que s'anomena Kancho.

Es tracta de possar les mans en la posició que es veu a la foto de baix i tocar-li l'ojete a la persona que li vols fer el kancho.

A la famosa serie de dibuixos animats Naruto és una tècnica que l'anomenen "la técnica de los mil años de dolor"

L'últim a Japó es aquesta màquina per fer Kanchos.

A partir d'ara si aneu per Barcelona o algun lloc turístic i us trobeu a algun japonés vigileu la retaguardia, jo ja me'ls miraré d'un altra manera...

11. La guerra de las galaxias.

Fa molt temps en una galaxia llunyana, molt llunyana...

Corria l'any 1977, el del meu naixement, quant un jove director de pel·licules com American Graffitti, anomenat George Lucas presenta un nou film totalment diferent, una pel·licula que canviaria el cinema d'acció i donaria lloc a un mòn nou, el mòn Star Wars.

Lucas va tenir problemes per financiar la pel·licula, i va anar a varis estudis, però al final va ser un èxit brutal de públic.

La història ens explica com un jove comença a descubrir que no és una persona normal sinò que esta cridat a ser l'últim dels jedis, uns mestres que conservaven la pau a la galaxia abans de la arribada del malvat Emperador.

Amb l'ajuda del mestre Obi Wan, anirà a rescatar a la princesa Leia, juntament amb un caçarecompenses anomenat Han Solo, i els droides R2D2 i C3PO.

Aquesta es la primera pel·licula del mòn Star Wars que es va fer tot i que en la cronologia es l'episodi IV, en ella ens enterem per primer cop de conceptes com la FORÇA i coneixem al possiblement dolent més mitic de la història del cinema, Lord Darth Vader...

Els actors i actrius d'aquesta pel·licula eren desconeguts menys Obi Wan que esà interpretat pel gran actor Alec Guiness ( El pont sobre el riu Kwai") però sobretot en el cas de Harrison Ford li va servir de plataforma de llançament per la seva llarga carrera, menys sort van tenir Mark Hamill i Carrie Fisher que mai van poder deslliurar-se del rol d'aquesta pel·licula.

També en un personatge secundari però important ens trobem a Peter Cushing, que feia pel·licules de vampirs amb Cristopher Lee i aquest va participar en els episodis I i II com el comte Doku.

Quant comences a veure la pel·licula i comencen les lletres de Star Wars i sona la maravillosa música del genial John Williams la pell se't posa de gallina, i només pots pensar "que la força ens acompanyi"...

10.Leon. El profesional

Pel·licula francesa de l'any 1994, dirigida per Luc Besson. Està protagonitzada per Jean Reno i Gary Oldman i sobretot és la presentació de Natalie Portman com a actriu.

Tracta de la història d'un assassí professional molt bo, que només viu per la seva feina, i la seva relació amb una nena veina a la que li han assassinat a tota la seva família.

És una pel·licula que no és la típica americanada d'acció i violencia, tot i que n'hi ha i bastanta, sinó que hi ha alguna cosa més.

Molt bona la relació que es produeix entre els dos protagonistes.

Luc Besson demostra ser un bon director, després dirigiria altres pel·licules de gran pressupost com El 5º elemento, i seria productor d'altres, com la sèrie de Taxi o Yamakazi.

Molt recomenable aquesta pel·licula, sobretot pel descobriment de Natalie, ja aquí es veu que estem davant d'una gran actriu, que en 12 anys feia aquesta fantàstica interpretació.

Campanya de publicitat

Navegant per internet he trobat aquesta fotografia d'un taxi de Nova York, amb una campanya de publicitat de la serie de Los Soprano, que esta ambientada al món de la mafia, per si algú no ho coneix.

Em sembla una campanya brutal, tot i que no se que faria si estic al cotxe de detras i veig això al taxi que porta al davant...