Estem en crisi per culpa d'una puta?

El títol de la entrada és un poc provocador però no per això menys real, m'explicaré:

Parlar de la història de l'Eliot Spitzer es parlar del que va poder ser i no va ser, del que poder hagués estat la única possibilitat que el món no caigués en la crisi global de la que encara no hem sortit.
Anem per parts, erem a l'any 2007, encara no havia esclatat la bombolla de les hipoteques als Estats Units i Wall Street cada vegada tenia més poder per les facilitats que li donava el govern del president republicà George Bush.

Però al Gener de 2007 l'estat de Nova York va elegir com a Governador a un senyor anomenat Eliot Spitzer, era un fiscal, del partit demòcrata que sempre s'havia caracteritzat per la defensa del pobre davant del ric i poderós.
Així que va començar a ser govenador i ja des d'un primer moment  va fer una serie de lleis per limitar el poder de Wall Street, cosa que li va comportar enemics molt poderosos.
Poc a poc es va fer més i més famós, se'l considerava el sheriff de Wall Sreet, i fins i tot el seu nom sonava per ser el candidat demòcrata a les eleccions americanes, enfrentant-se a Hillary Clinton, gran favorita en aquell moment, Obama no era ni una opció encara.

Un any i pocs mesos després de ser elegit va haver de dimitir perque se'l va relacionar amb un escaldol de prostitució, ja que va llogar els serveis d'una escort de luxe. La noia en questió, Kristen va tenir el seu moment de fama quan va destapar l'escandol.
En una societat tan puritana com l'americana ja en van tenir prou per carregar-se a l'home que incomodava tant als poderosos

Per suposat totes les seves reformes que controlaven les coses a la gran banca van ser inmediatament retirades i Wall Street es va desbocar més que mai ja que havia vençut al seu gran enemic, l'alegria econòmica però li va durar poc als banquers perque 6 mesos més tard explotava el tema de Lehman Brothers i començava la crisi actual.

Per tant la crisi actual esta relacionada en que l'home que evitaba que Wall Street es desboques un dia va decidir anar-se'n de putes...

Doctrina Parot

Ha tornat a passar, han hagut de venir de fora per dir-nos que el maravillos món on ens diuen que vivim, Espanya, no és en realitat tant fabulos com ens volen fer creure.

Els poders de l'estat estan continuament omplint-se la boca de que som un estat de dret, que si la constitució és més sagrada que la biblia, que les lleis estan per complir-les, etc...

Però vet aquí que el tribunal dels drets humans d'Estrasburg en una sentencia ens ve a dir tot el contrari, i ho fa derogan el que aquí es coneix com a doctrina Parot, que no és res més que una norma per ampliar les condemnes de gent ja jutjada al seu temps, i això no es pot fer en dret penal, així de clar, a un condemnat se li aplica la llei del moment en que es jutjat i punt, no es retroactiu si s'augmenta la condemna posteriorment...

Però sembla ser que això no s'enten massa bé al nostre estat, que quedi clar que em sembla molt malament que gent que ha fet coses horribles hagi de sortir de la presó, però aquesta gent ha complit la pena a la que se'ls va condemnar, o al menys els anys que diu el nostre codi penal que poden complir com a màxim.

El discurs no ha de ser si esta ben feta la doctrina Parot o no, que ja queda demostrat que no, sinó si hem d'endurir les penes o hem de cambiar el concepte que tenim de les presons espanyoles i ens oblidem ja del concepte de rehabilitació, i realment si volem fer això, toca cambiar la Constitució.
Sí, la constitució sagrada que no volen tocar, la constitució que sembla que va baixar Deu nostre senyor per escriure-la, la constitució que els grans defensors actuals eren els que no la volien quan es va redactar.
Aquesta constitució deixa molt clar que una persona entra a la presó per rehabilitar-se, i que no hi ha cadena perpetua ni pena de mort, si estem entran en un debat molt profund.

 Jo estic fins i tot a favor de la cadena perpetua però amb un qué, i es que no trobo just que es tingui que pagar entre tots, o sigui si algú fa un delicte, la seva manutenció i les seves despeses les hauria de pagar ell mateix i sinó la familia. Si no ens costa diners cadena perpetua i si pot ser amb treballs forçats per als pitjors elements de les presons, que es guanyen la seva estancia.
Sobre la pena de mort, tot i que sortirà el debat, crec que es injusta i no hauriem d'entrar, com a país civilitzat no es pot recuperar.

Per finalizar, el problema d'aquest país es que duran anys les victimes d'actes terroristes han tingut molt de poder de decisions en la politica antiterrorista de l'estat, perque convenia politicament als governs, això ha d'acabar, a les victimes tot el suport moral, econòmic si fa falta i legal, però no poden decidir les lleis, per això estan els governs i els polítics.

Verem si el govern actual comença a actuar en conseqüència i fa la politica que toca, i que no haguin de venir de fora  a corregir errors espanyols.

No entenc res

Sempre m'he considerat una persona política, m'agrada la política, crec que és fonamental per al funcionament d'un país democràtic, però des de fa uns anys cada vegada la entenc menys.

Jo personalment sempre m'he considerat més català que espanyol, però no em sentia malament formant part d'aquesta cosa anomenada Espanya, els anys del president Pujol quan Catalunya estaba ben considerada a la resta de l'estat em sentia còmode.

Ara tot ha canviat, encara avui no se si soc independentista o no, però una cosa esta clara, no podem continuar com estem. Jo encara no em deixo portar pel neguit i la presa que ha agafa a bona prat de la societat catalana, que crec que precipitadament esta tensant la corta en les relacions amb l'estat.

Jo entenc que estem en un periode de crisi econòmica, del que parlarem, però els últims pressupostos són un insult a la inteligencia, i no només pel tema català, sinó en general, el govern central ha perdut totalment els papers, no sap on va ni com anar; i el tema català es pitjor, com pots invertir un 9% del total  a la comunitat que aporta el 19% del PIB, jo entenc que en xifres totals en donin menys diners perque hi ha crisi, però la crisi en termes percentuals no hauria d'afectar.

Intentem fer un exercici de reflexió, que passaria si un dia a Catalunya tinguessim un problema com el que té ara Espanya, per exemple que la Vall d'Aran digués que es vol independitzar, és un exemple no massa reixit ja que la Vall d'Aran es molt poc PIB del total de Catalunya però ens valdrà. Jo suposo que el govern de la Generalitat intentaria parlar i mirar d'arreglar les coses amb la gent de l'Aran per veure com solucionar-ho, però no vet aquí que la Generalitat el que intenta es arraconar l'Aranés, els dona menys diners que mai en els pressupostos, i trenca tots els ponts de comunicació política que tenien. No té sentit, no entenc res.

Això és el que esta passant, i si el d'ara fos la realitat i tots els anys bons eren la falsetat, i si ara surt la veritable cara dels castellans, que el que volen no es formar un país entre tots els espanyols sinó formar la gran Castella asimilant els altres territoris, cada dia crec que aquesta es la realitat, el que coneixiem com Espanya no ha existit mai, no dubto que hi ha gent de bona fe que hi creu, però cada vegada en són menys, el que en realitat volen es destruir la cultura catalana i el nacionalisme català, però a més ens demanen que els deixem fer possant bona cara...