30 anys

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de col·laborar amb el diari Avui que esta preparant un especial dels 30 anys de les primeres elecciones democràtiques i buscaven gent nascuda al juny del 1977, com jo en soc un d'aquests vaig participar en una entretinguda entrevista telefónica.
El fet és que les preguntes que m'anava fent el periodista m'han fet pensar aquests dies en el tema.
Fa 30 anys que tenim democracia en el nostre estat. Ens han governat partits de centre, d'esquerra, de dreta, ara d'esquerra un altre cop, lo llamatiu es que s'han fet politiques diverses i no sempre acordes amb l'ideologia original, per exemple algun govern de Gonzalez va ser més de dreta que els primers quatres anys del PP.
A Catalunya fins ara, erem diferents, ara crec que ja no ho som, el famós oasi català no era més que la capacitat negociadora dels governs Pujol, ara ja som uns més dins de aquesta Espanya dividida entre dretes i esquerres, el tripartit ha fet que es perdi la màgia al nostre país, i el fer a un polític mediocre president de la generalitat, no ha fet més que fer més gran la desil·lusió.
Això sí els últims anys d'aquests 30 han sigut molt més moguts que els primers. Al principi pareixia que no hi havia canvis, Pujol president de la generalitat, Nuñez president del barça, Juan Pau II papa de roma, en els últims anys tot ha canviat, la pregunta que em faig sempre es si ha canviat per a bé, i realment crec que no.
Deu ser que soc conservador i els canvis no m'acaben d'agradar, o deu ser que els clàssics m'agraden més que els nous. No ho se, el fet es que tenim 30 anys i ara encara si un govern no ens agrada el podem canviar als 4 anys, clar que per això hauriem de votar... però això ja és un altre tema.