Thursday, December 13, 2007

Los cañones de Navarone

Aquesta pel·licula de l'any 1961, conta la història de la II guerra mundial quan els aliats han de retirar-se d'unes illes greges i no poden fer-ho per la existencia d'uns grans canon alemanys que bombardejen tots els vaixells que es posen a tir, finalment s'envia a un comando per a destruir els canons.
La pel·licula està protagonitzada per un pante majestuós d'actors, sobretot Gregory Peck i Anthony Quinn.
Va ser candidata a varis oscars de la academia i finalment en va guanyar un de tècnic.
Molt bona per passar un bon rato veient una bona pel·licula de comandos, que va fer apareixer altres pel·licules semblants com Fuerza 10 de navarone, protagonitzada per harrison Ford.

Wednesday, December 05, 2007

Antoni Bassas



Aquesta setmana el Sr. Joan Ferran, portaveu adjunt del parlament del PSC, ha fet unes declaracions criticant durament el nacionalisme de Tv3 i de Catalunya Radio, i ha criticat fortament al periodista Antoni Bassas, conductor del programa El Matí de Catalunya Radio.




Parlar de l'Antoni Bassas és parlar segurament del periodista amb més pretigi de Catalunya, i un dels pocs que es manté a Catalunya Radio després de la neteja étnica que va fer el PSC i el tripartit, i es va mantenir perque era el lider d'audiencia i ho continua sent.


Molts matins si estic al cotxe sintonitzo la radio i em surt l'Antoni amb l'informació i l'opinió, sempre amb educació i sense faltar a ningú, res a veure amb altres periodistes d'altres cadenes que deuen agradar més al Sr. Ferran com la COPE.


El que no entenc es que encara ens intenten dir que PSC i PSOE son coses diferents, que el PSC té unes connotacions nacionalistes catalanes, quan un dels seus membres fa declaracions que hagues firmat qualsevol de la COPE i que només han aplaudit la gent del PP i Ciutadans, i clar està, el presidente José Montilla.


Espero que Antoni Bassas continui fent el programa que fa, i que la censura que li volen aplicar els faci mal als que la volen aplica que semblen més feixistes que no pas socialistes.


Fins ara Tv3 era la teva, ells volen convertir-la en la seva, com han fet ja amb tv1, volen que les televisions públiques siguin governamentals, que segueixin els dictats del govern com ho fa Canal 9 o Telemadrid, però es clar si fem les coses igual que el PP, que diferencia al PSOE del PP? Jo pensava que l'esquerra feia les coses de manera diferent peró en personatge com el Joan Ferran ja es veu que no.

17. Dirty Dancing


Aquesta és una pel·licula de l'any 1987 que ens va marcar bastant a la gent de la nostra generació que ara rondem els 30, ja que ens va agafar en plena adolescencia.
El que més es recorda és la seva magnifica banda sonora o hauriem de dir recull de cançons, que li van permetre guanyar l'oscar aquell any.
Dels actors Patrick Swayze es va convertir en estrella a partir d'aquí, tot i que li duraria pocs anys la fama, va arribar a la cúspide de l'estrellat uns anys més tard amb Ghost.
L'altra protagonista la Jennifer Grey, nunca más se supo.
Ens explica la història de baby una noia de 17 anys molt inocent i el seu despertar sexual a les mans del professor de ball, i com inicien una relació arrel del ball.
Jo personalment li tinc un carinyo especial a n'aquesta peli ja que va ser una de les primeres que vaig tenir en video.
Tot i que els pentinats ja ens poden semblar un poc nyonyos, eren els 80, la música encara ara es fabulosa, especialment les cançons The Time of my life i She's like the wind interpretada aquesta pel mateix Patrick Swayze.
Recomano tornar-la a veure per reviure aquells estius especials de la nostra adolescencia.

Tuesday, December 04, 2007

16. Notting Hill



Pel·licula de l'any 1999, que protagonitzen Julia Roberts i Hugh Grant, amb els mateixos creadors de Cuatro bodas i un funeral.

La pel·licula tracta sobre la possibilitat de l'estrella de cine més gran del món s'enamori d'un noi qualsevol del carrer i anglès.

La pel·licula va suposar la presentació de l'actor Rhys Ifans, un desconegut fins aleshores que a partir d'aquí ha tingut continuitat en el cinema.


La pel·licula és típica de l'humor anglès amb moments molt divertits, com quan va a sopar amb els amics, o totes les escenes del company de pis.

Crec que tots hem somiat alguna vegada que ens passi una cosa com aquesta, amb Julia Roberts, amb Natalie, amb Keira, però a data d'avui encara no m'ha passat, no perdo l'esperança.

Molt recomanable per passar una estona divertida.